Per continuar treballant el suport lingüístic amb l’alumnat nouvingut, es va plantejar una activitat de producció oral basada en la creació d’un programa de ràdio sobre temes d’actualitat.

Objectius de la intervenció

L’objectiu principal d’aquesta proposta era afavorir la competència comunicativa oral en llengua catalana mitjançant una activitat significativa i contextualitzada, que a més, implicava la planificació, la producció i l’expressió oral de continguts reals.

Descripció de l’activitat

L’activitat consistia en la preparació d’un petit programa de ràdio en què l’alumnat havia de buscar i escollir una notícia d’interès, elaborar-ne un guió, practicar-lo de manera oral i enregistrar-ho posteriorment. A més, un dels alumnes també va participar en editar l’àudio, fet que va aportar un component més motivador i tecnològic a la proposta.

Per facilitar la tasca, es van proporcionar bastides lingüístiques i frases model que ajudessin l’alumnat a estructurar el discurs oral i escrit. Així mateix, vaig estar donant suport durant la cerca d’informació i en la redacció del guió.

Fonamentació teòrica i reflexió

Des d’una perspectiva metodològica, la proposta s’emmarca dins de l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengües, ja que es treballa a partir d’una situació real i funcional. A més, també es relaciona amb la perspectiva sociocultural de Vygotsky (1978), que destaca la importància de la interacció i de les activitats compartides en el procés d’aprenentatge.

D’altra banda, l’ús de bastides lingüístiques connecta amb el concepte desenvolupat per Bruner, segons el qual l’alumnat pot participar en activitats de més complexitat gràcies al suport gradual proporcionat pel docent. En aquest cas, les frases model i l’acompanyament durant la creació del guió van permetre facilitar-la participació de l’alumnat en una tasca que implicava comprensió lectora, expressió escrita i expressió oral.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació de la intervenció s’ha realitzat principalment a partir de l’observació directa de la participació, la implicació i la capacitat de producció oral de l’alumnat durant les diferents frases de l’activitat.

Com a aspectes positius, s’ha observat que l’alumnat mostrava una actitud participativa i motivada durant les fases més pràctiques i manipulatives, especialment en la preparació de l’espai de gravació, l’enregistrament i l’edició de l’àudio. També es va observar predisposició a expressar-se oralment en català durant els assajos previs a la gravació, que normalment costa més d’aconseguir.

Tanmateix, durant les fases que requerien més autonomia en la comprensió lectora i la producció escrita, com la cerca d’informació i l’elaboració del guió, la participació i la motivació van disminuir notablement. Aquest fet ha permès identificar que l’activitat exigia un nivell de competència lingüística més elevat del que inicialment s’havia previst.

A partir d’aquesta observació, es van prendre diferents decisions d’ajustaments, com ara simplificar el contingut del guió, oferir més suport durant la redacció i replantejar les sessions posteriors cap a activitats més orientades a les necessitats immediates de l’alumnat.

Observacions personals i propostes de millora

Tot i que inicialment l’activitat va generar interès i curiositat, especialment pel fet de gravar i preparar el “set de ràdio”, la motivació no es va mantenir de manera sostinguda durant el procés de l’activitat. Les principals dificultats van aparèixer en el moment d’investigar informació i elaborar el guió, ja que el fet de llegir notícies en català i la creació escrita del guió en català va generar desmotivació per part de l’alumnat, segurament perquè la tasca requeria una producció escrita autònoma i suposava un esforç més elevat del normal pels alumnes, fet que afectava la seva implicació i motivació.

En canvi, les fases més pràctiques i manipulatives, com la preparació de l’espai de gravació, l’enregistrament i l’edició de l’àudio, van despertar una altra vegada l’actitud positiva i participativa de l’inici.

Davant d’aquestes dificultats, es van realitzar diferents ajustaments, com ara simplificar el contingut del guió. Tanmateix, posteriorment es va decidir adaptar la intervenció cap a activitats més orientades a les necessitats immediates de l’alumnat, especialment a la preparació d’exàmens i el suport acadèmic de final de curs, d’acord amb les demandes de la docent responsable i les preocupacions de l’alumnat.

Aquesta experiència no ha evolucionat com s’esperava, però posa de manifest que tot i el potencial pedagògic de les activitats contextualitzades i comunicatives per afavorir el seu nivell en la llengua catalana, és fonamentar ajustar les propostes al moment educatiu i la motivació i necessitats de l’alumnat. En aquest cas concret, el fet que les pràctiques es duguin a terme a final de curs, causa preocupació a l’alumnat per aprovar les assignatures i això condiciona la implicació en activitats més creatives o obertes.

Malgrat les dificultats trobades, l’activitat ha permès observar la importància d’oferir espais reals de comunicació i de continuar explorant estratègies que ajudin l’alumnat nouvingut a guanyar confiança i seguretat en l’ús de llengua catalana.

Com a proposta de millora, considero que aquesta activitat podria tenir un impacte molt més positiu si s’implementés des de l’inici de curs, ja que permetria disposar de més temps per consolidar la motivació, la confiança i les habilitats lingüístiques necessàries per desenvolupar el projecte de manera progressiva.