L’experiència d’aquestes pràctiques ha estat molt enriquidora, tant a escala personal com professional, ja que m’ha permès conèixer de manera directa les funcions de la psicopedagogia dins un centre educatiu i participar activament en processos d’avaluació, intervenció i assessorament. Al llarg d’aquests mesos he tingut l’oportunitat de treballar amb alumnat nouvingut, detectar necessitats educatives, dissenyar materials adaptats i col·laborar amb diferents professionals del centre, fet que m’ha ajudat a comprendre la complexitat i la importància de la intervenció psicopedagògica en contextos reals.

Des d’una perspectiva crítica, considero que una de les principals fortaleses del projecte ha estat la capacitat d’adaptar les actuacions a les necessitats reals detectades durant el procés. Algunes propostes inicials, com el programa de ràdio, no van generar la resposta esperada i van requerir reajustaments metodològics. Aquesta situació m’ha permès entendre que la intervenció psicopedagògica exigeix flexibilitat, observació constant i capacitat per prendre decisions fonamentades a partir de les respostes de l’alumnat i del context. També he pogut comprovar que les activitats més contextualitzades, significatives i ajustades a les necessitats immediates de l’alumnat acostumen a generar una participació més elevada i millors resultats.

Pel que fa a les competències desenvolupades, considero que he avançat especialment de la detecció i anàlisi de necessitats psicopedagògiques, el disseny i implementació d’intervencions educatives, l’assessorament al professorat i la reflexió crítica sobre la pràctica professional. Igualment, he reforçat la capacitat de treballar en equip, coordinar-me amb altres professionals i adaptar les intervencions a contextos diversos. Aquestes competències han estat presents de manera transversal durant tot el procés i han contribuït significativament al meu desenvolupament professional.

Finalment, aquest pràcticum m’ha permès establir una connexió molt clara entre els continguts treballats al màster i la realitat educativa. Conceptes com l’assessorament col·laboratiu (Monereo i Solé, 1996), la zona de desenvolupament proper i l’ajuda ajustada (Vygotsky, 1978), els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) o les perspectives inclusives de l’orientació educativa han deixat de ser únicament referents teòrics per convertir-se en eines útils per interpretar situacions, prendre decisions i dissenyar actuacions ajustades a les necessitats dels alumnes i del centre.

En aquest sentit, el pràcticum ha contribuït a consolidar la meva identitat professional i a reafirmar el meu interès per una psicopedagogia compromesa amb la inclusió, la col·laboració i la millora de les oportunitats educatives de tot l’alumnat.

Referències bibliogràfiques:

Monereo, C. & Solé, I. (1996). El asesoramiento psicopedagógico: Una perspectiva profesional y constructivista. Alianza.

Vygotsky, L.S. (1978). Mind in society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard university press.

Objectius de la intervenció

Aquesta actuació s’ha plantejat amb l’objectiu d’observar si hi ha hagut una evolució en la competència lingüística en català de l’alumnat després de les diferents sessions de suport realitzades durant el període de pràctiques.

Concretament, s’ha volgut comparar resultats de l’avaluació inicial i final a partir dels descriptors del MECR, amb la finalitat de detectar possibles millores en aspectes relacionats amb la comprensió, l’expressió i la interacció oral i escrita.

També es buscava que el mateix alumnat pogués prendre consciència del seu propi progrés i identificar aquells aspectes en què havia evolucionat.

Descripció de l’activitat

Per dur a terme aquesta actuació s’han tornat a passar les mateixes proves utilitzades a l’inici de les pràctiques, amb l’objectiu de poder comparar els resultats de manera coherent i observar possibles canvis en el nivell de competència lingüística.

Les proves s’han realitzat de manera individual i s’han avaluat novament mitjançant la graella basada en el MECR utilitzada en l’avaluació inicial.

Posteriorment, s’ha dut a terme una anàlisi comparativa entre els resultats inicials i finals per identificar l’evolució, dificultats persistents i aspectes que encara requereixen suport.

La preparació, implementació i anàlisis de les proves han estat realitzades per mi mateixa com a alumna en pràctiques.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva d’avaluació contínua i formativa, entenent l’avaluació no només com una eina de qualificació, sinó també com un instrument per observar processos d’aprenentatge i d’orientació a futures intervencions educatives.

L’ús del MERC permet disposar d’uns descriptors comuns i estandarditzats per analitzar l’evolució de la competència lingüística de l’alumnat, facilitant una observació més sistemàtica i ajustada.

A més, la comparació entre l’avaluació inicial i final també connecta amb la importància de fer visibles els progressos de l’alumnat, especialment en contextos d’aprenentatge en segones llengües, on sovint les millores són graduals i difícils de percebre a curt termini.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta experiència posa de manifest la importància de disposar d’espais específics de seguiment i observació del progrés lingüístic de l’alumnat nouvingut, així com la necessitat d’oferir intervencions continuades i sostingudes en el temps.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat durant aquesta actuació va ser positiva. Tot i que alguns alumnes van mostrar sorpresa en repetir exactament les mateixes proves realitzades a l’inici de les pràctiques, es van mostrar tranquils i confiats durant les activitats.

Com a indicador rellevant, es va observar més seguretat a l’hora de participar oralment i una millor comprensió de les instruccions respecte a l’avaluació inicial. També es van detectar petites millores en el vocabulari, la comprensió lectora i la fluïdesa oral d’alguns alumnes.

A més, un aspecte especialment significatiu va ser que els mateixos alumnes van percebre certa millora amb la primera vegada que van realitzar les proves, només tres mesos enrere. Aquest fet, probablement, va generar una sensació de satisfacció i confiança en alguns.

Tanmateix, també es va evidenciar que el període d’intervenció havia estat relativament curt per observar canvis significatius. Això confirma que el desenvolupament de la competència d’una segona llengua requereix processos sostinguts i continuats en el temps.

Pel que fa a les dificultats trobades, el principal condicionant va ser el temps disponible per avaluar de manera individual i poder aprofundir en cada activitat, ja que amb les vagues docents d’aquests mesos hi ha hagut dies que no s’ha pogut realitzar i la programació de la intervenció s’ha vist afectada en aquest sentit.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta actuació final parla de la importància d’avaluar inicial i finalment per poder visualitzar l’evolució de l’alumnat i continuar orientant les intervencions educatives.

Tot i que les millores observades no han estat molt grans gramaticalment, sí que s’ha pogut percebre un augment de la confiança, de la predisposició a participar i de la seguretat a l’hora d’utilitzar la llengua catalana.

També considero especialment rellevant el fet que els alumnes hagin pogut reconèixer el seu propi progrés, ja que això pot influir positivament en la seva motivació i autoestima en aspectes de lingüística.

Aquesta experiència remarca que les limitacions del temps de pràctiques han reduït la possibilitat de generar canvis profunds en la competència lingüística de l’alumnat. Per aquest motiu, considero que aquest tipus de suport hauria de tenir continuïtat al llarg del curs vinent i formar part d’una resposta educativa més estable i coordinada dins del centre.

Com a proposta de millora, seria interessant complementar aquest tipus d’avaluacions amb activitats més espontànies i contextualitzades que permetessin observar l’ús real de la llengua en situacions comunicatives quotidianes.

Adjutno la comparació del nivell MECR de l’alumnat. Marcat el nivell d’inici de pràctiques en llapis o bolígraf blau i en bolígraf verd el nivell de final de pràctiques.

Data: 2/06

Aquesta última entrada recull la meva reflexió global sobre les pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana. Més enllà de les actuacions i de les implementacions que he realitzat, aquest període m’ha permès comprendre quina és la feina de la psicopedagoga dins d’un centre educatiu i la complexitat que implica donar resposta a la diversitat de necessitats presents a les aules.

El projecte d’intervenció que he dut a terme, com ja he explicat en entrades anteriors, s’ha centrat en la implementació de mesures universals per afavorir l’accessibilitat de les activitats escolars, especialment per a l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Tot i això, el procés ha anat més enllà de l’elaboració de materials o de l’adaptació d’activitats, ja que m’ha permès participar en processos d’observació , detecció de necessitats, assessorament al professorar i coordinació amb professionals del centre.

Una de les principals conclusions que extrec del pràcticum és que la intervenció psicopedagògica és molt més que actuar devant les dificultats de l’alumnat, implica analitzar i transformar els contextos d’aprenentatge per reduir les barreres que poden dificultar la participació de l’alumnat. Aquesta mirada coincideix amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge, treballats al llarg del màster, i que durant les pràctiques han adquirit un significat molt més real i aplicat.

També he pogut observar la importància del treball col·laboratiu. La coordinació amb la psicopedagoga del centre, el professorat i els professionals externs ha estat essencial per poder construir la meva proposta ajustada a la realitat del context. He pogut comprovar que la psicopedagoga sovint actua com a element de connexió entre diferents professionals i afavorint la pres de decisions conjunta.

He de destacar que inicialment em va resultar difícil identificar una necessitat clara d’intervenció, ja que el centre ja desenvolupa moltes pràctiques inclusives. Aquesta dificultat em va obligar a aprofundir en l’observació i a adoptar una actitud més crítica i reflexiva. Vaig poder veure que la problemàtica principal és la manca de recursos personals i de temps per poder atendre tota la diversitat de les aules. Tot i això,he pogut comprovar el compromís del professorat amb l’atenció a la divsersitat i les ganes per seguir millorant.

Com a conclusió final, considero que durant aquest pràcticum he pogut aplicar coneixements adquirits en diferents assignatures del màster, especialment aquelles relacionades amb l’educació inclusiva, l’atenció a la diversitat, l’assessorament pedagògic i l’avaluació educativa. Aquesta connexió entre teoria i pràctica ha estat una de les coses més enriquidores de l’experiència.

Data: 29 de maig

Descripció de l’activitat

Durant l’última setmana de maig s’ha dut a terme la implementació de l’activitat adaptada de geometria elaborada en la fase anterior. L’objectiu era valorar si les mesures universals incorporades a la fitxa facilitaven la comprensió de les tasques i afavorien la participació i l’autonomia de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

La sessió es va iniciar amb una explicació teòrica sobre els continguts que es treballarien desprès a la fitxa, concretament el càlcul d’àrees i perímetres de diferents figures geomètriques. Un cop finalitzada aquesta introducció, es va dividir el grup classe en dos grups de treball. Jo vaig anar amb el grup on es trobava l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) i Discapacitat Intel·lectual Lleu (DIL), amb la psicopedagoga.

L’alumnat va realitzar la versió adaptada de l’activitat, que incorporava una estructura més clara de les consignes, passos seqüenciats, paraules clau destacades, suport visual i un full amb les respostes per que poguessin fer l’autoccorrecció.

Objectius

• Valorar la funcionalitat de les mesures universals incorporades a la fitxa.
• Observar el grau d’autonomia de l’alumnat durant la realització de l’activitat.
• Analitzar l’impacte dels suports visuals i de l’estructuració de les tasques.
• Recollir evidències que permetin valorar la possibilitat de poder introduïr aquestes mesures a altres àrees i tasques.

Reflexió personal fonamentada teòricament

La implementació de l’activitat ha estat una oportunitat per contrastar les hipòtesis inicials amb la realitat de l’aula. Des de la revisió teòrica sobre el TEL es van poder identificar les principals dificultats d’aquest alumnat: la comprensió de les consignes i la interpretació de la informació rellevant dins de les activitats acadèmiques. Per aquest motiu, les adaptacions es van centrar generalment en la simplificació del llenguatge, la reducció de la càrrega cognitiva i la incorporació de suports visuals.

Durant la sessió es va poder observar que l’alumnat mostrava una major autonomia a l’hora d’iniciar les activitats. En comparació amb altres situacions observades anteriorment, es van produir menys demandes d’ajuda per antendre que s’havia de fer i quin era el procediment a seguir. La seqüenciació dels passos i l’estructura fixa de la fitxa sembla que van proporcionar una guia més clara que facilitava l’organització de la tasca.

També va resultar especialment interessant observar com l’alumnat prestava major l’atenció cap als títols i paraules clau destacades. Aquest fet reforça la importància de destacar la informació de forma visual i confirma que petites modificacions en el format de les activitats poden tenir un impacte sifnificatiu en la comprensió.

Un altre aspecte destacable va ser la disminució de la frustració inicial davant la tasca. El fet de dispossar una estructura clara i de facilitar les fòrmules sobre l’àrea i el perímetre de cada figura, va contribuir a generar una major sensació de seguretat i control sobre l’activitat.

Evidències

• Observació directa de la realització de l’activitat.
• Fitxa adaptada implementada amb l’alumnat.
• Registre d’observacions conjunt amb la psicopedagoga.

Avaluació de la intervenció

Els resultats observats durant la implementació apunten que les mesures universals incorporades han tingut un impacte positiu en el desenvolupament de la tasca.

Entre els indicadors observats podem destacar els següents:

• Major autonomia en l’inici i seguiment de l’activitat.
• Menor necessitat de suport constant per comprendre les consignes.
• Major atenció als títols, paraules clau i elements destacats visualment.
• Millor orientació dins de la tasca gràcies a la seqüenciació dels passos.
• Increment de la participació activa de l’alumnat.

Tot i que es tracta d’una única implementació i no es poden extreure conclusions definitives, els resultats obtinguts suggereixen que aquest model d’adaptació pot ser útil per millorar l’accessibilitat de les activitats i podria aplicar-se en altres matèries del currículum.

Observacions personals

Aquesta experiència ha estat especialment significativa perquè m’ha permès veure com una intervenció basada en l’anàlisi de necessitats i en l’evidència teòrica pot traduir-se en millores observables dins l’aula. Sovint es tendeix a associar la inclusió amb grans adaptacions o recursos, però aquesta implelentació m’ha fet poder observar que petites modificacions en la presentació de les activitats poden generar canvis importants en la participació i autonomia de l’alumnat.

També he pogut confirmar la importància de treballar des d’una perspectiva universal, ja que moltes de les mesures dissenyades inicialment pensant en l’alumnat amb TEL resulten beneficiones també per a la resta de l’alumnat. Aquesta idea connecta amb els principis de l’educació inclusiva i del DUA, que plantegen la necessitat de dissenyar entorns accessibles des de l’inici per donar resposta a la diversitat present a les aules.

L’assessorament docent es fa a través de l’adaptació d’un tema de ciències socials com a model de suport lingüístic inclusiu.

Objectius de la intervenció

L’objectiu principal d’aquesta actuació és elaborar un material adaptat d’una assignatura no lingüística que pugui servir com a model i recurs de suport per al professorat del centre en l’atenció a l’alumnat nouvingut.

Concretament, s’ha escollit adaptar un tema de ciències socials amb continguts simplificats i suport visual, amb la finalitat de facilitar la comprensió dels continguts curriculars i afavorir l’accés a l’aprenentatge de l’alumnat amb dificultats lingüístiques.

A més, aquesta proposta també pretén oferir exemples pràctics i aplicables al professorat per ajudar-los a adaptar els seus propis materials i reflexionar sobre estratègies metodològiques més inclusives, perquè amb el pas del temps tinguin un cistell de material adaptat per totes les àrees necessàries.

Descripció de l’activitat

Aquesta actuació consisteix en el disseny i elaboració d’un document adaptat del tema de la revolució industrial. La decisió d’escollir la matèria de socials es va prendre conjuntament amb la professora de pràctiques, ja que no era viable adaptar materials de totes les assignatures dins el temps de pràctiques disponible.

El material s’ha elaborat tenint en compte les dificultats destacades en l’alumnat nouvingut, especialment pel que fa a la comprensió lectora i al vocabulari acadèmic. Per aquest motiu, l’adaptació de la matèria incorpora:

• • • Simplificació lingüística dels continguts.
    • Frases curtes i estructures clares.
    • Suport visual amb imatges, esquemes i paraules clau.
    • Destacament del vocabulari important.
    • Explicacions seqüenciades i visuals.

L’objectiu no és reduir el nivell curricular, sinó facilitar l’accés als continguts a través de mesures inclusives i adaptacions lingüístiques.

Primerament, s’ha buscat en el llibre oficial de l’institut els continguts que volem que adquireixi l’alumnat. I un cop seleccionat, s’adapta tenint en compte els aspectes esmentats anteriorment.

Un cop finalitzat, serà compartit amb tot el professorat del centre perquè puguin utilitzar-lo com a model i recursos de suport en la creació de futurs materials adaptats.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva inclusiva de l’educació, entenent que les dificultats d’aprenentatge no depenen únicament de les característiques de l’alumnat, sinó també de les barreres presents en el context educatiu (Badia, Mauri i Monereo, 2004).

Des d’aquesta perspectiva, adaptar materials no significa reduir continguts, sinó oferir diferents vies d’accés a l’aprenentatge. En aquest sentit, la proposta connecta amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), especialment pel que fa a oferir múltiples formes de representació de la informació i facilitar diferents formes de comprensió i participació.

A més, l’ús de suports visuals, esquemes i simplificació lingüística també es relaciona amb el concepte de bastides (Bruner), ja que es proporcionen suports temporals que ajuden l’alumnat a comprendre continguts complexos.

D’altra banda, aquesta actuació s’inscriu dins del model d’assessorament col·laboratiu, ja que no es tracta d’una intervenció directa amb l’alumnat, sinó d’una proposta orientada a donar suport al professorat i afavorir pràctiques més inclusives dins l’aula ordinària.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació d’aquesta actuació es basa principalment en l’anàlisi de la funcionalitat i aplicabilitat del material elaborat per part de la tutora de pràctiques, així com la valoració del professorat receptor del recurs.

Durant el procés d’elaboració s’ha tingut especialment en compte que el material sigui visualment clar, accessible i fàcilment adaptable a altres assignatures o continguts. Com a indicador positiu, s’ha observat una bona predisposició per part del centre a compartir aquest tipus de recursos amb el professorat.

A més, aquesta proposta ha permès reflexionar sobre la importància d’oferir exemples pràctics als docents, ja que sovint les orientacions teòriques no són suficients si no van acompanyades de materials concrets i aplicables a la realitat d’aula.

Observacions personals i propostes de millora

A través d’aquesta actuació he pogut observar que molts docents mostren voluntat d’ajudar l’alumnat nouvingut, però sovint tenen dificultats per saber com adaptar els materials sense haver d’elaborar recursos completament nous.

Per aquest motiu, considero que oferir models pràctics i reutilitzables pot ser una eina molt útil per facilitar la implementació de mesures inclusives dins l’aula ordinària.

Al mateix temps, aquesta experiència m’ha fet reflexionar sobre la dificultat real que suposa adaptar materials curriculars de manera individualitzada dins el dia a dia docent, especialment en etapes com l’ESO, on el nivell de complexitat lingüística dels continguts és elevat.

Com a proposta de millora, seria interessant que el centre pogués disposar d’un banc compartit de materials adaptats i recursos visuals accessibles per al professorat, afavorint així una resposta més coordinada i inclusiva envers l’alumnat nouvingut.

Objectius de la intervenció

Aquesta actuació parteix de la preocupació de l’alumnat per aprovar el curs a l’assignatura de llengua catalana i té l’objectiu de preparar l’alumnat nouvingut per a l’examen de català del tercer trimestre, facilitant la comprensió dels continguts i ajudant-los a adquirir els coneixements lingüístics necessaris per afrontar la prova amb més seguretat.

Concretament, es van treballar continguts relacionats amb:

• • Els temps verbals
  • Les síl·labes, diftongs i hiats.
  • L’accentuació i els accents diacrítics.
  • La dièresi.
  • L’apòstrof.

L’objectiu principal no era únicament memoritzar continguts teòrics, sinó afavorir una comprensió funcional i accessible dels conceptes bàsics de la llengua catalana.

Descripció de l’activitat

Per dur a terme aquesta actuació, es va preparar teoria simplificada i adaptada al nivell lingüístic de l’alumnat, evitant explicacions excessivament complexes i prioritzant missatges clars, visuals i directes.

A més, es van elaborar activitats dinàmiques per treballar els diferents continguts de manera més manipulativa i participativa. Durant les sessions, es van combinar moments d’explicació guiada amb activitats pràctiques, exercicis orals i resolució conjunta de dubtes.

També es va mantenir una coordinació amb la docent de català de l’alumnat, amb l’objectiu d’ajustar els continguts treballats a la necessitat real de l’examen i reforçar aquells aspectes que generaven més dificultats. La coordinació amb la mestra va ser molt enriquidora.

La preparació de materials, les adaptacions lingüístiques i la implementació de les sessions van ser realitzades per mi mateixa com a alumna de pràctiques. I la preparació dels materials van ser consultades amb la mestra de llengua catalana.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva inclusiva d’atenció a la diversitat, entenent que l’alumnat nouvingut necessita mesures de suport específiques per poder accedir als continguts curriculars en igualtats d’oportunitats.

Des d’un punt de vista metodològic, la simplificació dels continguts i l’ús d’exemples clars es relacionen amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), especialment pel que fa a oferir múltiples formes de representació de la informació i reduir barreres d’accés a l’aprenentatge.

A més, l’ús d’explicacions guiades, exemples model i activitats adaptades connecta amb el concepte de bastida desenvolupat per Bruner, ja que es proporcionen suports temporals que ajuden l’alumnat a comprendre continguts que, de manera autònoma, resultarien massa complexos.

També cal destacar la importància de l’acompanyament individualitzat a les sessions. En aquest sentit, la intervenció es relaciona amb la perspectiva sociocultural de Vygotsky (1978), que destaca el paper del suport i de la interacció en el procés d’aprenentatge.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta experiència posa de manifestació que, en moltes ocasions, les dificultats de l’alumnat nouvingut no deriven únicament de la manca de coneixements curriculars, sinó especialment de barreres lingüístiques presents en la manera com s’expliquen els continguts en l’aula ordinària.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat durant aquestes sessions ha estat notablement positiva. En comparació amb altres activitats més obertes o creatives, s’ha observat una major motivació i implicació, probablement perquè les sessions donaven resposta directa a una necessitat immediata i significativa per a ells: poder entendre i superar l’examen.

Com a indicador positiu, s’ha observat que l’alumnat participava activament perquè els continguts eren presentats de manera simple i amb molts exemples clars. A mesura que comprenien els conceptes, augmentava també la seva confiança en respondre a les preguntes.

Durant les sessions es va detectar que molts dels conceptes bàsics relacionats amb la llengua catalana no estaven consolidats, fet que va obligar a replantejar algunes activitats i treballar des d’una base més inicial de la prevista.

Tot i aquestes dificultats, l’alumnat va mostrar una evolució positiva en la comprensió dels continguts treballats, especialment quan les explicacions es presentaven de manera visual, estructurada i contextualitzada.

Aquesta observació confirma la importància d’adaptar els materials i les explicacions a les necessitats lingüístiques reals de l’alumnat nouvingut.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta actuació m’ha permès observar la gran diferència que pot generar una adaptació lingüística adequada en la motivació i la participació de l’alumnat.

En moltes ocasions, els alumnes no mostraven dificultats per entendre el concepte en si mateix, sinó per comprendre la manera com aquest s’explicava al llibre de text. Per aquest motiu, substituir explicacions llargues i complexes per missatges clars i visuals ha facilitat considerablement la seva comprensió.

També considero especialment rellevant la resposta positiva de l’alumnat davant una atenció més individualitzada, ja que els ha permès resoldre dubtes i sentir-se més segurs de cara l’examen.

Com a proposta de millora, seria interessant que aquest tipus d’adaptacions no es realitzessin únicament en moments puntuals previs als exàmens, sinó de manera continuada al llarg del curs, per tal d’afavorir una comprensió més progressiva dels continguts curriculars.

A més, disposar de materials compartits entre el professorat podria facilitar molt la resposta educativa envers l’alumnat nouvingut i reduir les barreres lingüístiques presents a l’aula ordinària.

Data: 21 de maig

Descripció de l’activitat

Després de l’elaboració de la fitxa de geometria adaptada amb les mesures universals pertinents, vaig compartir la proposta amb diferents professionals implicats en l’atenció a la diversitat del centre, a més del professorat de l’aula, com la psicopedagoga i l’assessor del CEEPSIR. L’objectiu d’aquesta revisió conjunta ha estat valorar la funcionalitat de les adaptacions realitzades i detectar possibles aspectes a millorar abans de la implementació definitiva amb l’alumnat a l’aula.

A partir del feedback rebut, s’han incorporat alguns ajustos orientats a reforçar la comprensió de la tasca i a facilitar encara més l’autonomia de l’alumnat.

Objectius

• Recollir feedback dels professionals del centre sobre la proposta d’adaptació.
• Valorar la funcionalitat de les mesures universals incorporades.
• Ajustar la fitxa abans de la seva implementació.
• Planificar la posada en pràctica de la intervenció.

Reflexió personal fonamentada teòricament

La revisió de la proposta amb diferents professionals ha estat especialment enriquidora, ja que m’ha permès contrastar la mirada teòrica amb l’experiència pràctica del context educatiu real de l’aula i l’alumnat. Tant la psicopedagoga com el professorat i l’assessora del CEEPSIR han coincidit en valorar positivament la simplificació de les consignes, la seqüenciació dels passos i el fet d’afegir molts reforços visuals a la fitxa.

Un dels aspectes destacats durant la revisió ha estat la importància de resaltar visualment les paraules clau de l’activitat, com ara “àrea” i “perímetre”, per facilitar la identificació del contingut principal. Aquesta estratègia respon directament a les necessitats educatives de l’alumnat amb TEL, que sovint presenta dificultats per discriminar la informació rellevant dins d’un enunciat.

També s’ha plantejat la incorporació posterior d’un solucionari perquè les alumnes puguin autocorregir la tasca i prendre consciència dels errors comesos. Aquesta proposta es considera especialment interessant des d’una perspectiva d’autoregulació de l’aprenentatge, ja que afavoreix la reflexió sobre el propi procés i promou una participació més activa de l’alumnat.

D’altra banda, a través del feedback també s’ha comentat que probablement l’alumnat al qual està destinat la fitxa no arribi a completar els nivells més avançats. Tot i això, s’ha valorat possitivament el fet de mantenir-los, ja que permeten conservar l’estructura de l’activitat i evitar situacions de diferenciació excessivament visibles dins del grup classe i donant l’oportunitat de, si volguessin, intentar pujar una mica de nivell.

La implementació definitiva està prevista per a l’última setmana de maig. Aquesta fase serà clau per poder observar si les adaptacions realitzades faciliten realment la comprensió de les activitats i milloren l’autonomia de l’alumnat. A més, també permetrà valorar si aquest model d’adaptació es pot extrapolar a altres matèries i situacions d’aprenentatge del centre.

Evidències

• Fitxa revisada amb les modificacions incorporades.
• Versió final de la proposta d’activitat adaptada.

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase, l’avaluació s’ha centrat en la validació professional de la proposta i en la seva viabilitat pràctica. El feedback rebut m’ha permès reforçar aspectes importants relacionats amb l’accessibilitat lingüística i la regulació de l’aprenentatge.

La propera fase d’implementació permetrà recollir dades més concretes sobre el grau de comprensió de les consignres, l’autonomia de l’alumnat, la funcionalitat dels suports visuals i la possibilitat d’aplicar aquestes mesures a altres àrees curriculars.

Observacions personals

Aquest procés de revisió m’ha enriquit molt al poder compartir la meva proposta amb diferents professionals del centre, ja que m’ha permès identificar aspectes que no havia tingut prou en compte al fonamentar-me teòricament. Les mesures universals no impliquen necessàriament grans modificacions curriculars, sinó petites adaptacions que tinguin l’impacte necessari i prou significatiu en l’accés a l’aprenentatge.

Tasca 1. Activitats per nivells

Data: 18 de maig

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase de la intervenció he dut a terme l’adaptació d’una fitxa d’activitats de geometria dirigida a l’alumnat de 1r d’ESO, amb l’objectiu d’incorporar mesures concretes que facilitin la comprensió i l’autonomia de l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

La proposta parteix d’una activitat que les mestres de matemàtiques implementaran a l’aula sobre àrees i perímetres, que és el que estan treballant actualment, la qual ha estat reformulada tenint en compte les diferents estratègies d’accessibilitat lingüística i visual. Entre les modificacions realittzades destaquen la simplificació de les consignes, la seqüenciació dels passos, la incorporació d’un requadre amb una presentació de les tasques i sobre de quina manera han de fer-les, l’ús de suport visual a través de colors i exemples.

L’objectiu principal d’aquesta actuació és poder observar si aquestes mesures afavoreixen la comprensió de les activitats i milloren l’autonomia de l’alumnat amb TEL, tot beneficiant també a la resta del grup classe. Possiblement també es donarà aquesta fitxa adaptada a uns quants alumnes més de la classe amb diverses necessitats educatives, hi ha una alumna amb DIL i un alumne amb una possible dislèxia.

Objectius

• Adaptar una activitat curricular incorporant mesures universals d’accessibilitat
• Aplicar estratègies específiques per facilitar la comprensió de l’alumnat amb TEL.
• Valorar la funcionalitat i viabilitat de les mesures proposades.
• Obtenir feedback del professorat abans de la implementació definitiva.

Reflexió personal fonamentada teòricament

Per poder elaborar aquesta adaptació, ha estat necessari realitzar prèviament una anàlisi de les necessitats educatives associades al TEL. A partir de la revisió bibliogràfica i de les orientacions proporcionades pels serveis externs, la psicopedagoga del centre, les tutores i les mestres especialistes, he pogut identificar que moltes de les dificultats d’aquest alumnat es relacionen amb la comprensió del llenguatge oral i escrit, la interpretació de consignes complexes i l’organització de la informació.

Aquest procés m’ha ajudat a entendre que les dificultats sovint no es troben únicament en els continguts acadèmics, sinó en la manera com es presenten les activitats. Per això, la intervenció la he volgut centrar en reduïr les barreres lingüístiques i visuals presents en la tasca i no en modificar els objectius curriculars.

La proposta s’ha desenvolupat seguint els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), prioritzant la claredat, l’estructuració i l’ús de suports visuals. Això m’ha permès comprovar que moltes de les mesures que beneficien l’alumnat amb TEL també resulten positives per a la resta d’alumnes, especialment pel que fa a l’organització de la informació i a la reducció dels dubtes.

Abans de la seva implementació a l’aula, la fitxa adaptada s’ha compartit amb les docents responsables, la psicopedagoga i un assessor del CEEPSIR, que visita el centre un cop en setmana, per tal de recollir feedback i fer els ajustos que vegin necessaris. Aquest procés està sent molt enriquidor, ja que permet contrastar la proposta amb la realitat de l’alumnat i assegurar que les mesures siguin viables i realistes.

Evidències

• Fitxa d’activitat adaptada.
• Feedback del professorat, psicopedagoga i assessor del CEEPSIR.

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase inicial, l’avaluació se centra principalment en la valoració qualitativa de la proposta i en la recollida de feedback per part dels especialistes i docents. Es preveu que la implementació permeti observar si les mesures incorporades faciliten la comprensió de les consignes, l’organització de la tasca i l’autonomia de l’alumnat.

També és interessant valorar si aquestes adaptacions poden extrapolar-se a altres activitats i àrees curriculars del centre.

Observacions personals

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar sobre la importància de dissenyar materials accessibles des de l’inici i la importancia de fer modificacions en la manera de presentar les activitats. Això pot generar un gran impacte en la comprensió i autonomia de l’alumnat.

Alhora, he pogut prendre consciència de la necessitat de coordinar-se amb el professorat i de construir propostes realistes que es puguin integrar dins de la dinàmica habitual de l’aula.

Data: 5 de maig

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase del pràcticum he elaborat una guia dirigida al professorat amb l’objectiu de recollir i sistematitzar diferents mesures universals orientades a millorar l’accessibilitat de les situacions d’aprenentatge a l’aula. Aquest document inclou tant les pràctiques inclusives que ja es duen a terme al centre com noves propostes de millora relacionades amb la presentació de tasques, l’ús de suport visual, l’ús de suport visual, l’organització de les activitats i la simplificació de consignes.

Paral·lelament, també he dissenyat una infografia visual i sintètica amb les principals mesures universals, pensada com un recurs més pràctic i accessible per al professorat. La finalitat és facilitat una consulta ràpida de les estratègies i contribuir a la seva aplicació.

Objectius

• Sistematitzar les mesures universals que afavoreixen una aula més inclusiva
• Facilitar recursos pràctics al professorat per millorar l’accessibilitat de les activitats.
• Informar sobre les necessitats específiques de l’alumnat amb TEL.

Reflexió personal fonamentada teòricament

L’elaboració de la guia i la infografia m’ha permès aprofundir en la idea que l’educació inclusiva no depèn únicament de les adaptacions individuals, sinó també de la manera com es dissenyen les situacions d’aprenentatge. Des del model del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), resulta fonamental anticipar possibles barreres i oferir múltiples formes d’accés a la informació i a la participació.

En aquest sentit, les necessitats de l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) han estat especialment presents durant el procés d’elaboració dels materials. Aquest alumnat pot presentar dificultats en la comprensió de consignes, en el processament del llenguatge oral i en la organització de la informació, fet que pot afectar a la seva participació i autonomia dins de l’alua. Per això, mesures com la simplificació del llenguatge, l’ús de suport visual, la seqüenciació de tasques o la comprovació de la comprensió són essencials.

Aquesta activitat m’ha ajudat a entendre la importància de concretar les propostes psicopedagògiques en recursos pràctics, útils i fàcilment aplicables per al professorat. Inicialment, algunes de les idees plantejades eren massa generals, però gràcies al feedback rebut per part de la psicopedagoga del centre m’ha ajudat a reformular-les i a fer-les més realistes i sostenibles.

També he pogut observar que el centre ja desenvolupa diverses pràctiques inclusives, fet que ha suposat un repte a l’hora de detectar necessitats noves. Tot i això, s’ha identificat la necessitat de sistematitzar i unificar totes aquestes mesures perquè puguin ser compartides entre el professorat i mantingudes en el temps, especialment en situacions d’incorporació de nous docents al centre.

Evidències

• Guia de mesures universals per al professorat.
• Infografia amb les principals estratègies inclusives

Avaluació de la intervenció

La valoració inicial dels materials elaborats ha estat positiva, especialment pel que fa a la seva utilitat pràctica i a la claredat visual de la informació. Penso que la guia i la infografia poden facilitar la transferència de les mesures inclusives al conjunt del professorat i contribuir a una major coherència metodològica dins del centre.

Observacions personals

Aquesta activitat m’ha fet pensar sobre la importància de trobar un equilibri entre la teoria i la pràctica dins de la intervenció psicopedagògica. Sovint les propostes inclusives poden quedar molt teòriques si no es transformen en eines concretes i funcionals per al professorat.

També he pogut observar que la inclusió educativa requereix de temps, recursos i una bona coordinació, i que moltes vegades les dificultats del centre no es troben tant en la manca de metodologies adequades, sinó en la manca de recursos personals per poder dur a terme aquestes pràctiques.

Per continuar treballant el suport lingüístic amb l’alumnat nouvingut, es va plantejar una activitat de producció oral basada en la creació d’un programa de ràdio sobre temes d’actualitat.

Objectius de la intervenció

L’objectiu principal d’aquesta proposta era afavorir la competència comunicativa oral en llengua catalana mitjançant una activitat significativa i contextualitzada, que a més, implicava la planificació, la producció i l’expressió oral de continguts reals.

Descripció de l’activitat

L’activitat consistia en la preparació d’un petit programa de ràdio en què l’alumnat havia de buscar i escollir una notícia d’interès, elaborar-ne un guió, practicar-lo de manera oral i enregistrar-ho posteriorment. A més, un dels alumnes també va participar en editar l’àudio, fet que va aportar un component més motivador i tecnològic a la proposta.

Per facilitar la tasca, es van proporcionar bastides lingüístiques i frases model que ajudessin l’alumnat a estructurar el discurs oral i escrit. Així mateix, vaig estar donant suport durant la cerca d’informació i en la redacció del guió.

Fonamentació teòrica i reflexió

Des d’una perspectiva metodològica, la proposta s’emmarca dins de l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengües, ja que es treballa a partir d’una situació real i funcional. A més, també es relaciona amb la perspectiva sociocultural de Vygotsky (1978), que destaca la importància de la interacció i de les activitats compartides en el procés d’aprenentatge.

D’altra banda, l’ús de bastides lingüístiques connecta amb el concepte desenvolupat per Bruner, segons el qual l’alumnat pot participar en activitats de més complexitat gràcies al suport gradual proporcionat pel docent. En aquest cas, les frases model i l’acompanyament durant la creació del guió van permetre facilitar-la participació de l’alumnat en una tasca que implicava comprensió lectora, expressió escrita i expressió oral.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació de la intervenció s’ha realitzat principalment a partir de l’observació directa de la participació, la implicació i la capacitat de producció oral de l’alumnat durant les diferents frases de l’activitat.

Com a aspectes positius, s’ha observat que l’alumnat mostrava una actitud participativa i motivada durant les fases més pràctiques i manipulatives, especialment en la preparació de l’espai de gravació, l’enregistrament i l’edició de l’àudio. També es va observar predisposició a expressar-se oralment en català durant els assajos previs a la gravació, que normalment costa més d’aconseguir.

Tanmateix, durant les fases que requerien més autonomia en la comprensió lectora i la producció escrita, com la cerca d’informació i l’elaboració del guió, la participació i la motivació van disminuir notablement. Aquest fet ha permès identificar que l’activitat exigia un nivell de competència lingüística més elevat del que inicialment s’havia previst.

A partir d’aquesta observació, es van prendre diferents decisions d’ajustaments, com ara simplificar el contingut del guió, oferir més suport durant la redacció i replantejar les sessions posteriors cap a activitats més orientades a les necessitats immediates de l’alumnat.

Observacions personals i propostes de millora

Tot i que inicialment l’activitat va generar interès i curiositat, especialment pel fet de gravar i preparar el “set de ràdio”, la motivació no es va mantenir de manera sostinguda durant el procés de l’activitat. Les principals dificultats van aparèixer en el moment d’investigar informació i elaborar el guió, ja que el fet de llegir notícies en català i la creació escrita del guió en català va generar desmotivació per part de l’alumnat, segurament perquè la tasca requeria una producció escrita autònoma i suposava un esforç més elevat del normal pels alumnes, fet que afectava la seva implicació i motivació.

En canvi, les fases més pràctiques i manipulatives, com la preparació de l’espai de gravació, l’enregistrament i l’edició de l’àudio, van despertar una altra vegada l’actitud positiva i participativa de l’inici.

Davant d’aquestes dificultats, es van realitzar diferents ajustaments, com ara simplificar el contingut del guió. Tanmateix, posteriorment es va decidir adaptar la intervenció cap a activitats més orientades a les necessitats immediates de l’alumnat, especialment a la preparació d’exàmens i el suport acadèmic de final de curs, d’acord amb les demandes de la docent responsable i les preocupacions de l’alumnat.

Aquesta experiència no ha evolucionat com s’esperava, però posa de manifest que tot i el potencial pedagògic de les activitats contextualitzades i comunicatives per afavorir el seu nivell en la llengua catalana, és fonamentar ajustar les propostes al moment educatiu i la motivació i necessitats de l’alumnat. En aquest cas concret, el fet que les pràctiques es duguin a terme a final de curs, causa preocupació a l’alumnat per aprovar les assignatures i això condiciona la implicació en activitats més creatives o obertes.

Malgrat les dificultats trobades, l’activitat ha permès observar la importància d’oferir espais reals de comunicació i de continuar explorant estratègies que ajudin l’alumnat nouvingut a guanyar confiança i seguretat en l’ús de llengua catalana.

Com a proposta de millora, considero que aquesta activitat podria tenir un impacte molt més positiu si s’implementés des de l’inici de curs, ja que permetria disposar de més temps per consolidar la motivació, la confiança i les habilitats lingüístiques necessàries per desenvolupar el projecte de manera progressiva.