Data: 2/06

Aquesta última entrada recull la meva reflexió global sobre les pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana. Més enllà de les actuacions i de les implementacions que he realitzat, aquest període m’ha permès comprendre quina és la feina de la psicopedagoga dins d’un centre educatiu i la complexitat que implica donar resposta a la diversitat de necessitats presents a les aules.

El projecte d’intervenció que he dut a terme, com ja he explicat en entrades anteriors, s’ha centrat en la implementació de mesures universals per afavorir l’accessibilitat de les activitats escolars, especialment per a l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Tot i això, el procés ha anat més enllà de l’elaboració de materials o de l’adaptació d’activitats, ja que m’ha permès participar en processos d’observació , detecció de necessitats, assessorament al professorar i coordinació amb professionals del centre.

Una de les principals conclusions que extrec del pràcticum és que la intervenció psicopedagògica és molt més que actuar devant les dificultats de l’alumnat, implica analitzar i transformar els contextos d’aprenentatge per reduir les barreres que poden dificultar la participació de l’alumnat. Aquesta mirada coincideix amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge, treballats al llarg del màster, i que durant les pràctiques han adquirit un significat molt més real i aplicat.

També he pogut observar la importància del treball col·laboratiu. La coordinació amb la psicopedagoga del centre, el professorat i els professionals externs ha estat essencial per poder construir la meva proposta ajustada a la realitat del context. He pogut comprovar que la psicopedagoga sovint actua com a element de connexió entre diferents professionals i afavorint la pres de decisions conjunta.

He de destacar que inicialment em va resultar difícil identificar una necessitat clara d’intervenció, ja que el centre ja desenvolupa moltes pràctiques inclusives. Aquesta dificultat em va obligar a aprofundir en l’observació i a adoptar una actitud més crítica i reflexiva. Vaig poder veure que la problemàtica principal és la manca de recursos personals i de temps per poder atendre tota la diversitat de les aules. Tot i això,he pogut comprovar el compromís del professorat amb l’atenció a la divsersitat i les ganes per seguir millorant.

Com a conclusió final, considero que durant aquest pràcticum he pogut aplicar coneixements adquirits en diferents assignatures del màster, especialment aquelles relacionades amb l’educació inclusiva, l’atenció a la diversitat, l’assessorament pedagògic i l’avaluació educativa. Aquesta connexió entre teoria i pràctica ha estat una de les coses més enriquidores de l’experiència.