Data: 29 de maig

Descripció de l’activitat

Durant l’última setmana de maig s’ha dut a terme la implementació de l’activitat adaptada de geometria elaborada en la fase anterior. L’objectiu era valorar si les mesures universals incorporades a la fitxa facilitaven la comprensió de les tasques i afavorien la participació i l’autonomia de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

La sessió es va iniciar amb una explicació teòrica sobre els continguts que es treballarien desprès a la fitxa, concretament el càlcul d’àrees i perímetres de diferents figures geomètriques. Un cop finalitzada aquesta introducció, es va dividir el grup classe en dos grups de treball. Jo vaig anar amb el grup on es trobava l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) i Discapacitat Intel·lectual Lleu (DIL), amb la psicopedagoga.

L’alumnat va realitzar la versió adaptada de l’activitat, que incorporava una estructura més clara de les consignes, passos seqüenciats, paraules clau destacades, suport visual i un full amb les respostes per que poguessin fer l’autoccorrecció.

Objectius

• Valorar la funcionalitat de les mesures universals incorporades a la fitxa.
• Observar el grau d’autonomia de l’alumnat durant la realització de l’activitat.
• Analitzar l’impacte dels suports visuals i de l’estructuració de les tasques.
• Recollir evidències que permetin valorar la possibilitat de poder introduïr aquestes mesures a altres àrees i tasques.

Reflexió personal fonamentada teòricament

La implementació de l’activitat ha estat una oportunitat per contrastar les hipòtesis inicials amb la realitat de l’aula. Des de la revisió teòrica sobre el TEL es van poder identificar les principals dificultats d’aquest alumnat: la comprensió de les consignes i la interpretació de la informació rellevant dins de les activitats acadèmiques. Per aquest motiu, les adaptacions es van centrar generalment en la simplificació del llenguatge, la reducció de la càrrega cognitiva i la incorporació de suports visuals.

Durant la sessió es va poder observar que l’alumnat mostrava una major autonomia a l’hora d’iniciar les activitats. En comparació amb altres situacions observades anteriorment, es van produir menys demandes d’ajuda per antendre que s’havia de fer i quin era el procediment a seguir. La seqüenciació dels passos i l’estructura fixa de la fitxa sembla que van proporcionar una guia més clara que facilitava l’organització de la tasca.

També va resultar especialment interessant observar com l’alumnat prestava major l’atenció cap als títols i paraules clau destacades. Aquest fet reforça la importància de destacar la informació de forma visual i confirma que petites modificacions en el format de les activitats poden tenir un impacte sifnificatiu en la comprensió.

Un altre aspecte destacable va ser la disminució de la frustració inicial davant la tasca. El fet de dispossar una estructura clara i de facilitar les fòrmules sobre l’àrea i el perímetre de cada figura, va contribuir a generar una major sensació de seguretat i control sobre l’activitat.

Evidències

• Observació directa de la realització de l’activitat.
• Fitxa adaptada implementada amb l’alumnat.
• Registre d’observacions conjunt amb la psicopedagoga.

Avaluació de la intervenció

Els resultats observats durant la implementació apunten que les mesures universals incorporades han tingut un impacte positiu en el desenvolupament de la tasca.

Entre els indicadors observats podem destacar els següents:

• Major autonomia en l’inici i seguiment de l’activitat.
• Menor necessitat de suport constant per comprendre les consignes.
• Major atenció als títols, paraules clau i elements destacats visualment.
• Millor orientació dins de la tasca gràcies a la seqüenciació dels passos.
• Increment de la participació activa de l’alumnat.

Tot i que es tracta d’una única implementació i no es poden extreure conclusions definitives, els resultats obtinguts suggereixen que aquest model d’adaptació pot ser útil per millorar l’accessibilitat de les activitats i podria aplicar-se en altres matèries del currículum.

Observacions personals

Aquesta experiència ha estat especialment significativa perquè m’ha permès veure com una intervenció basada en l’anàlisi de necessitats i en l’evidència teòrica pot traduir-se en millores observables dins l’aula. Sovint es tendeix a associar la inclusió amb grans adaptacions o recursos, però aquesta implelentació m’ha fet poder observar que petites modificacions en la presentació de les activitats poden generar canvis importants en la participació i autonomia de l’alumnat.

També he pogut confirmar la importància de treballar des d’una perspectiva universal, ja que moltes de les mesures dissenyades inicialment pensant en l’alumnat amb TEL resulten beneficiones també per a la resta de l’alumnat. Aquesta idea connecta amb els principis de l’educació inclusiva i del DUA, que plantegen la necessitat de dissenyar entorns accessibles des de l’inici per donar resposta a la diversitat present a les aules.