L’experiència d’aquestes pràctiques ha estat molt enriquidora, tant a escala personal com professional, ja que m’ha permès conèixer de manera directa les funcions de la psicopedagogia dins un centre educatiu i participar activament en processos d’avaluació, intervenció i assessorament. Al llarg d’aquests mesos he tingut l’oportunitat de treballar amb alumnat nouvingut, detectar necessitats educatives, dissenyar materials adaptats i col·laborar amb diferents professionals del centre, fet que m’ha ajudat a comprendre la complexitat i la importància de la intervenció psicopedagògica en contextos reals.

Des d’una perspectiva crítica, considero que una de les principals fortaleses del projecte ha estat la capacitat d’adaptar les actuacions a les necessitats reals detectades durant el procés. Algunes propostes inicials, com el programa de ràdio, no van generar la resposta esperada i van requerir reajustaments metodològics. Aquesta situació m’ha permès entendre que la intervenció psicopedagògica exigeix flexibilitat, observació constant i capacitat per prendre decisions fonamentades a partir de les respostes de l’alumnat i del context. També he pogut comprovar que les activitats més contextualitzades, significatives i ajustades a les necessitats immediates de l’alumnat acostumen a generar una participació més elevada i millors resultats.

Pel que fa a les competències desenvolupades, considero que he avançat especialment de la detecció i anàlisi de necessitats psicopedagògiques, el disseny i implementació d’intervencions educatives, l’assessorament al professorat i la reflexió crítica sobre la pràctica professional. Igualment, he reforçat la capacitat de treballar en equip, coordinar-me amb altres professionals i adaptar les intervencions a contextos diversos. Aquestes competències han estat presents de manera transversal durant tot el procés i han contribuït significativament al meu desenvolupament professional.

Finalment, aquest pràcticum m’ha permès establir una connexió molt clara entre els continguts treballats al màster i la realitat educativa. Conceptes com l’assessorament col·laboratiu (Monereo i Solé, 1996), la zona de desenvolupament proper i l’ajuda ajustada (Vygotsky, 1978), els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) o les perspectives inclusives de l’orientació educativa han deixat de ser únicament referents teòrics per convertir-se en eines útils per interpretar situacions, prendre decisions i dissenyar actuacions ajustades a les necessitats dels alumnes i del centre.

En aquest sentit, el pràcticum ha contribuït a consolidar la meva identitat professional i a reafirmar el meu interès per una psicopedagogia compromesa amb la inclusió, la col·laboració i la millora de les oportunitats educatives de tot l’alumnat.

Referències bibliogràfiques:

Monereo, C. & Solé, I. (1996). El asesoramiento psicopedagógico: Una perspectiva profesional y constructivista. Alianza.

Vygotsky, L.S. (1978). Mind in society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard university press.

Objectius de la intervenció

Aquesta actuació s’ha plantejat amb l’objectiu d’observar si hi ha hagut una evolució en la competència lingüística en català de l’alumnat després de les diferents sessions de suport realitzades durant el període de pràctiques.

Concretament, s’ha volgut comparar resultats de l’avaluació inicial i final a partir dels descriptors del MECR, amb la finalitat de detectar possibles millores en aspectes relacionats amb la comprensió, l’expressió i la interacció oral i escrita.

També es buscava que el mateix alumnat pogués prendre consciència del seu propi progrés i identificar aquells aspectes en què havia evolucionat.

Descripció de l’activitat

Per dur a terme aquesta actuació s’han tornat a passar les mateixes proves utilitzades a l’inici de les pràctiques, amb l’objectiu de poder comparar els resultats de manera coherent i observar possibles canvis en el nivell de competència lingüística.

Les proves s’han realitzat de manera individual i s’han avaluat novament mitjançant la graella basada en el MECR utilitzada en l’avaluació inicial.

Posteriorment, s’ha dut a terme una anàlisi comparativa entre els resultats inicials i finals per identificar l’evolució, dificultats persistents i aspectes que encara requereixen suport.

La preparació, implementació i anàlisis de les proves han estat realitzades per mi mateixa com a alumna en pràctiques.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva d’avaluació contínua i formativa, entenent l’avaluació no només com una eina de qualificació, sinó també com un instrument per observar processos d’aprenentatge i d’orientació a futures intervencions educatives.

L’ús del MERC permet disposar d’uns descriptors comuns i estandarditzats per analitzar l’evolució de la competència lingüística de l’alumnat, facilitant una observació més sistemàtica i ajustada.

A més, la comparació entre l’avaluació inicial i final també connecta amb la importància de fer visibles els progressos de l’alumnat, especialment en contextos d’aprenentatge en segones llengües, on sovint les millores són graduals i difícils de percebre a curt termini.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta experiència posa de manifest la importància de disposar d’espais específics de seguiment i observació del progrés lingüístic de l’alumnat nouvingut, així com la necessitat d’oferir intervencions continuades i sostingudes en el temps.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat durant aquesta actuació va ser positiva. Tot i que alguns alumnes van mostrar sorpresa en repetir exactament les mateixes proves realitzades a l’inici de les pràctiques, es van mostrar tranquils i confiats durant les activitats.

Com a indicador rellevant, es va observar més seguretat a l’hora de participar oralment i una millor comprensió de les instruccions respecte a l’avaluació inicial. També es van detectar petites millores en el vocabulari, la comprensió lectora i la fluïdesa oral d’alguns alumnes.

A més, un aspecte especialment significatiu va ser que els mateixos alumnes van percebre certa millora amb la primera vegada que van realitzar les proves, només tres mesos enrere. Aquest fet, probablement, va generar una sensació de satisfacció i confiança en alguns.

Tanmateix, també es va evidenciar que el període d’intervenció havia estat relativament curt per observar canvis significatius. Això confirma que el desenvolupament de la competència d’una segona llengua requereix processos sostinguts i continuats en el temps.

Pel que fa a les dificultats trobades, el principal condicionant va ser el temps disponible per avaluar de manera individual i poder aprofundir en cada activitat, ja que amb les vagues docents d’aquests mesos hi ha hagut dies que no s’ha pogut realitzar i la programació de la intervenció s’ha vist afectada en aquest sentit.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta actuació final parla de la importància d’avaluar inicial i finalment per poder visualitzar l’evolució de l’alumnat i continuar orientant les intervencions educatives.

Tot i que les millores observades no han estat molt grans gramaticalment, sí que s’ha pogut percebre un augment de la confiança, de la predisposició a participar i de la seguretat a l’hora d’utilitzar la llengua catalana.

També considero especialment rellevant el fet que els alumnes hagin pogut reconèixer el seu propi progrés, ja que això pot influir positivament en la seva motivació i autoestima en aspectes de lingüística.

Aquesta experiència remarca que les limitacions del temps de pràctiques han reduït la possibilitat de generar canvis profunds en la competència lingüística de l’alumnat. Per aquest motiu, considero que aquest tipus de suport hauria de tenir continuïtat al llarg del curs vinent i formar part d’una resposta educativa més estable i coordinada dins del centre.

Com a proposta de millora, seria interessant complementar aquest tipus d’avaluacions amb activitats més espontànies i contextualitzades que permetessin observar l’ús real de la llengua en situacions comunicatives quotidianes.

Adjutno la comparació del nivell MECR de l’alumnat. Marcat el nivell d’inici de pràctiques en llapis o bolígraf blau i en bolígraf verd el nivell de final de pràctiques.

Data: 2/06

Aquesta última entrada recull la meva reflexió global sobre les pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana. Més enllà de les actuacions i de les implementacions que he realitzat, aquest període m’ha permès comprendre quina és la feina de la psicopedagoga dins d’un centre educatiu i la complexitat que implica donar resposta a la diversitat de necessitats presents a les aules.

El projecte d’intervenció que he dut a terme, com ja he explicat en entrades anteriors, s’ha centrat en la implementació de mesures universals per afavorir l’accessibilitat de les activitats escolars, especialment per a l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Tot i això, el procés ha anat més enllà de l’elaboració de materials o de l’adaptació d’activitats, ja que m’ha permès participar en processos d’observació , detecció de necessitats, assessorament al professorar i coordinació amb professionals del centre.

Una de les principals conclusions que extrec del pràcticum és que la intervenció psicopedagògica és molt més que actuar devant les dificultats de l’alumnat, implica analitzar i transformar els contextos d’aprenentatge per reduir les barreres que poden dificultar la participació de l’alumnat. Aquesta mirada coincideix amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge, treballats al llarg del màster, i que durant les pràctiques han adquirit un significat molt més real i aplicat.

També he pogut observar la importància del treball col·laboratiu. La coordinació amb la psicopedagoga del centre, el professorat i els professionals externs ha estat essencial per poder construir la meva proposta ajustada a la realitat del context. He pogut comprovar que la psicopedagoga sovint actua com a element de connexió entre diferents professionals i afavorint la pres de decisions conjunta.

He de destacar que inicialment em va resultar difícil identificar una necessitat clara d’intervenció, ja que el centre ja desenvolupa moltes pràctiques inclusives. Aquesta dificultat em va obligar a aprofundir en l’observació i a adoptar una actitud més crítica i reflexiva. Vaig poder veure que la problemàtica principal és la manca de recursos personals i de temps per poder atendre tota la diversitat de les aules. Tot i això,he pogut comprovar el compromís del professorat amb l’atenció a la divsersitat i les ganes per seguir millorant.

Com a conclusió final, considero que durant aquest pràcticum he pogut aplicar coneixements adquirits en diferents assignatures del màster, especialment aquelles relacionades amb l’educació inclusiva, l’atenció a la diversitat, l’assessorament pedagògic i l’avaluació educativa. Aquesta connexió entre teoria i pràctica ha estat una de les coses més enriquidores de l’experiència.