Objectius de la intervenció

En el marc de les sessions de suport lingüístic amb l’alumnat nouvingut, es va dur a terme una activitat orientada a treballar la comprensió lectora, l’estructuració del discurs i l’expressió oral a partir d’una dinàmica manipulativa i significativa que va destacar de manera molt positiva.

L’objectiu principal de la proposta era afavorir la comprensió global d’un text en català, fomentar la interacció oral entre l’alumnat i ajudar-los a estructurar el discurs oral a partir de situacions contextualitzades i cooperatives.

A més, també es pretenia potenciar la confiança de l’alumnat en l’ús oral de la llengua catalana i reduir la por d’equivocar-se a l’hora de participar oralment.

Descripció de l’activitat

L’activitat es va dur a terme a la biblioteca, i consistia en la reconstrucció d’un text fragmentat relacionat amb una situació concreta (una maleta perduda). El text estava dividit en diferents frases, i l’alumnat de manera conjunta havia d’ordenar-les per tal de donar coherència a la història.

Un cop reconstruït el text, se’ls va demanar que formulessin hipòtesis a partir de la pregunta final de la història, fomentant així la interpretació, interacció entre ells i la producció oral. Per poder dur a terme aquesta part de l’activitat, vaig preparar unes bastides per ajudar-los a expressar les seves idees i organitzar el seu discurs.

La responsabilitat en aquesta activitat també va ser exclusivament meva, tant la preparació de l’activitat com l’execució d’aquesta.

Fonamentació teòrica i reflexió

Pel que fa a l’àmbit metodològic, es tracta d’una proposta basada en l’aprenentatge actiu i en l’enfocament comunicatiu, ja que l’alumnat no només havia de comprendre el text, sinó també interactuar, negociar significats i expressar les seves idees. L’activitat doncs es relaciona amb la perspectiva sociocultural de Vygotsky (1978), que destaca la importància de la interacció social en el procés d’aprenentatge. A través de la col·laboració entre iguals i el suport docent, els alumnes poden construir coneixement de manera compartida i desenvolupar progressivament les seves habilitats comunicatives.

A més, el fet de manipular físicament les frases ha facilitat la seva implicació i se’ls ha vist molt motivats durant tota l’activitat.

Pel que fa a les dificultats, es va observar que alguns alumnes tenien problemes per produir estructures gramaticals correctes al parlar de casos hipotètics, així com expressar-se oralment de manera fluida. Tanmateix, aquestes dificultats es van anar compensant amb el meu suport: estratègies com la reformulació de frases o preguntes guia. Endemés comptaven amb l’ús de bastides lingüístiques, que coincideix amb el concepte de scaffolding desenvolupat per Bruner (1978), segons el qual el docent ofereix suports temporals que faciliten la participació per l’alumne.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta activitat posa de manifest la importància de dissenyar propostes que vagin més enllà de la pràctica gramatical ordinària, oferint situacions d’aprenentatge en què la llengua esdevé una eina per comunicar i construir significat. A més, evidencia que les activitats manipulatives i cooperatives poden ser especialment efectives amb l’alumnat nouvingut, ja que faciliten la participació i motivació de l’alumnat.

Us adjunto en aquesta mateixa entrada les evidències d’aquesta activitat, que són les bastides i el text que van haver de reconstruir.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat va ser molt positiva.  L’activitat va generar un espai d’interacció on es van mostrar molt motivats, implicats i participatius, especialment en els moments de reconstrucció del text i de formulació d’hipòtesis.

L’activitat va generar que tot i les dificultats lingüístiques, els alumnes intentessin comunicar-se en català, fent ús de les bastides, del suport dels companys i el meu propi.

Com a indicador positiu, es va poder observar una evolució progressiva en la seva expressió oral durant el progrés de l’activitat, especialment pel que fa a la fluïdesa i a la disminució de la por o vergonya a equivocar-se. A mesura que avançava la dinàmica, els alumnes es mostraven més disposats a intervenir, arriscar-se a parlar en català i provar només maneres d’expressar-se.

Aquest fet evidencia un augment de la confiança i de la seguretat en l’ús de la llengua catalana, així com la importància de crear espais d’aprenentatge segurs on l’error es percebi com una oportunitat per aprendre i no com un obstacle.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta activitat ha estat una de les experiències més positives realitzades fins al moment amb aquest grup d’alumnes, tant pel nivell de participació com per la motivació generada durant la sessió.

He pogut observar que les activitats manipulatives, cooperatives i contextualitzades afavoreixen de manera considerable la implicació de l’alumnat nouvingut i faciliten l’ús espontani de la llengua catalana.

També considero especialment rellevant la progressiva pèrdua de por a l’error que es va observar durant la dinàmica, ja que molts alumnes inicialment mostraven inseguretat a l’hora de parlar en català davant dels companys.

Com a proposta de millora, seria interessant continuar desenvolupant activitats similars, incorporant més varietat de situacions comunicatives i augmentant de manera progressiva la complexitat lingüística segons l’evolució de l’alumnat.

Data: 29 d’abril

Descripció de l’activitat

He realitzat una reunió amb la meva tutora de pràctiques i psicopedagoga del centre amb l’objectiu de compartir les idees inicials de la proposta d’intervenció i valorar-ne la viabilitat. Durant la trobada, s’han exposat les diferents mesures universals plantejades i s’ha iniciat la concreció de les futures actuacions.

Objectius

• Contrastar la proposta d’intervenció amb la realitat del centre.
• Recollir feedback professional per millorar la proposta.
• Definir línies d’actuació concretes i viables.

Reflexió personal fonamentada teòricament

La reunió ha estat clau per passar d’un plantejament teòric a una proposta més aplicada i ajustada al context. El feedback rebut m’ha permès identificar la necessitat de sistematitzar les mesures proposades, fent-les més concretes i fàcils d’aplicar per part del professorat.

En aquest sentit, s’ha plantejat la creació d’un document que reculli de manera clara i estructurada les mesures universals que es poden implementar a l’aula, així com la línia metodològica del centre. Aquest document tindria una doble funció: facilitar la pràctica docent i garantir la coherència pedagògica, especialment en el cas de nou professorat.

A més, s’ha valorat la importància de presentar aquesta informació de manera visual i sintètica, motiu pel qual es proposa l’elaboració d’una infografia que permeti una comprensió ràpida i accessible de les estratègies.

Paral·lelament, també s’ha plantejat la necessitat de concretar aquestes mesures en situacions reals, mitjançant la creació de materials específics per a l’alumnat amb TEL. En aquest sentit, es preveu dissenyar una activitat o prova en l’àmbit matemàtic o lingüístic que permeti aplicar les pautes d’accessibilitat treballades, tenint en compte les orientacions dels serveis externs.

Evidències

• Feedback rebut de la reunió
• Esborrany del document de mesures universals
• Idees inicials de la infografia
• Materials en procés de disseny

Avaluació de la intervenció

El feedback rebut m’ha resultat molt positiu i ha contribuït a facilitar-me els objectius i la direcció de la intervenció. La supervisió professional de la tutora m’està ajudant especialment a poder ajustar la proposta a la realitat del centre i garantir la seva aplicabilitat.

Observacions personals

Aquesta reunió m’ha suposat un punt d’inflexió en el procés, ja que he pogut concretar idees que inicialment eren massa generals. He pogut veure la importància del treball col·laboratiu i de la supervisió en la pràctica psicopedagògica. També he reforçat la necessitat de dissenyar intervencions realistes, útils i sostenibles en el temps.

Data: 22 d’abril 

Descripció de l’activitat

En aquesta primera fase del pràcticum, he iniciat el plantejament d’una proposta d’intervenció centrada en la universalització de mesures inclusives a l’aula. L’objectiu principal és millorar la manera com es presenten les activitats i les consignes, fent-les més accessibles per a tot l’alumnat, especialment per a aquells amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), com és el cas de l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

A partir de l’observació a l’aula i de les primeres converses amb el professorat i la psicopedagoga del centre, he pogut detectar la importància de treballar des d’un enfocament universal, que no se centri en adaptacions individuals, sinó en la millora global de les pràctiques docents.

Objectius

• Analitzar les pràctiques d’aula en relació amb l’accessibilitat de les tasques.
• Identificar necessitats específiques vinculades a l’alumnat amb dificultats de llenguatge.
• Plantejar una proposta d’intervenció basada en mesures universals.

Reflexió personal fonamentada teòricament

El plantejament de la intervenció s’ha fonamentat en els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que defensa la necessitat de dissenyar entorns educatius accessibles des de l’inici, evitant la necessitat d’adaptacions posteriors. En aquest sentit, s’ha posat el focus en la reducció de barreres lingüístiques i cognitives presents en les situacions d’aprenentatge.

Pel que fa a l’alumnat amb TEL, aquest presenta dificultats en la comprensió i expressió del llenguatge, fet que pot afectar directament la seva capacitat per comprendre consignes, seguir activitats i participar activament a l’aula. Per aquest motiu, resulta essencial simplificar el llenguatge, estructurar les tasques i incorporar suport visual de manera sistemàtica.

Tot i això, un dels aspectes més rellevants d’aquesta fase ha estat observar que el centre ja disposa d’una base sòlida de pràctiques inclusives i mesures universals. Aquesta realitat, tot i ser molt positiva, m’ha suposat també una dificultat a l’hora de detectar necessitats clares d’intervenció, ja que moltes estratègies ja s’estan aplicant.

Malgrat això, he pogut identificar oportunitats de millora, especialment en la sistematització de les mesures i en la seva aplicació a totes les aules. Això m’ha permès començar a definir una proposta centrada en la consolidació i estructuració d’aquestes pràctiques.

A nivell crític, també s’ha evidenciat que una de les principals necessitats del centre no és tant metodològica com de recursos personals, ja que la manca de professionals dificulta poder oferir una atenció més individualitzada a determinats alumnes.

Evidències

• Registres d’observació a l’aula
• Informació recollida a les reunions amb la psicopedagoga i el professorat
• Esbossos inicials de la proposta d’intervenció

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase inicial, l’avaluació se centra en la identificació de necessitats i en la viabilitat de la proposta. Es valora positivament el fet d’haver pogut contextualitzar la intervenció dins d’un marc inclusiu real, tot i les dificultats derivades del bon nivell previ del centre.

Observacions personals

Aquesta primera fase ha posat de manifest la complexitat de la intervenció psicopedagògica en contextos que ja presenten bones pràctiques. Aquest fet m’ha generat una certa incertesa entre la necessitat de proposar millores i el respecte a una realitat educativa que ja funciona adequadament. Aquest fet m’ha fet replantejar la intervenció des d’una perspectiva més ajustada i realista.

Objectius de la intervenció

Una de les necessitats prioritàries destacades en el centre és l’atenció directa a l’alumnat nouvingut, concretament a quatre dels cinc alumnes identificats amb més dificultats en relació amb la llengua catalana.

Amb l’objectiu de conèixer el nivell inicial de competència lingüística d’aquest l’alumnat i poder situar-los en un nivell de referència, es van dur a terme diferents proves d’avaluació inicial. Aquestes proves han permès recollir informació rellevant per completar una graella basa en el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües, d’ara endavant MECR.

La graella MECR és un instrument que permet descriure i analitzar el nivell de competència lingüística de l’alumnat a partir de diferents dimensions (expressió, comprensió, interacció…), utilitzant descriptors estandarditzats. En aquest cas, s’ha utilitzat per obtenir una visió global el nivell de català dels alumnes i identificar quins aspectes cal treballar de manera prioritària.

Descripció de l’activitat

Pel que fa a la responsabilitat de l’actuació, aquesta ha estat assumida per mi mateixa, com a alumna en pràctiques, tant en el disseny dels materials d’avaluació com en la implementació de les proves i la posterior anàlisi de resultats mitjançant la graella MECR.

Les avaluacions es van dur a terme de manera individual a la biblioteca del centre, un espai tranquil i de confiança que ha afavorit la participació de l’alumnat i ha permès obtenir informació més ajustada del seu nivell real.

Per l’avaluació es van fer servir, principalment, dues activitats amb suport visual:

1. Primera activitat: Una imatge d’un parc on es poden observar diferents accions i personatges. A partir d’aquesta, es van preparar targetes amb paraules que l’alumnat havia de llegir i col·locar correctament segons la imatge. Aquesta activitat ha permès valorar el coneixement del vocabulari i capacitat lectora i fonològica.
2. Segona activitat: Una imatge més senzilla que representava una aula. En aquest cas, l’alumnat havia de llegir cinc afirmacions i indicar si eren vertaderes o falses en funció del contingut de la imatge. Aquesta activitat ha permès valorar la comprensió lectora.

A més d’aquestes activitats, es va mantenir una conversa individual amb cada alumne, amb l’objectiu de recollir informació sobre els seus interessos, la seva experiència escolar prèvia i les seves expectatives. Durant aquesta conversa es van abordar aspectes com què els agrada o no de l’institut, experiències passades i plans de futur, així com la seva percepció sobre el seu nivell de català i què els agradaria millorar. Aquesta part ha estat especialment útil per valorar la competència oral i generar un espai de confiança.

Us adjunto en aquesta mateixa entrada les imatges utilitzades en les activitats i les graelles MECR, com a evidència del procés d’avaluació inicial.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva inclusiva i contextualitzada de l’avaluació psicopedagògica del MERC, entenent que l’avaluació inicial no només ha de servir per detectar dificultats, sinó també per identificar potencialitats i necessitats educatives de l’alumnat.

Avaluació de la intervenció

L’avaluació s’ha realitzat a partir de l’observació directa a l’alumnat, les seves respostes durant les activitats i la informació recollida a través de la conversa individual.

Les activitats visuals han facilitat la implicació dels alumnes i ha permès obtenir informació significativa sobre el seu nivell de comprensió i expressió en català. Com a indicador positiu, he observat que l’alumnat mostrava més seguretat i predisposició a participar quan les activitats incorporaven suport visual i contextual.

A més, la conversa individual ha permès identificar diferències importants entre la comprensió oral i la capacitat d’expressió oral de cada alumne, així com detectar inseguretats i manca de confiança a l’hora de parlar català o en algunes matèries.

A partir dels resultats obtinguts, he completat la graella MECR i he establert una primera orientació sobre els aspectes lingüístics que caldrà treballar de manera prioritària en les sessions posteriors, especialment pel que fa al vocabulari, comprensió lectora i expressió oral.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta primera avaluació m’ha permès observar la importància de generar espais tranquils i de confiança perquè l’alumnat nouvingut pugui expressar-se sense por a l’error. En molts casos, s’ha percebut que les dificultats lingüístiques van acompanyades d’inseguretat.

També he pogut comprovar que les activitats amb suport visual afavoreixen considerablement la participació i la comprensió, especialment en alumnat amb un nivell inicial molt baix de català.

Com a proposta de millora, considero interessant poder incorporar més activitats manipulatives en futures avaluacions.

A continuació us deixo l’enllaç a la meva infografia: https://canva.link/zhe1r18rhaex5mw

Intervenció psicopedagògica amb alumnat TEA i TDAH

L’escola Ave Maria de Manresa és un centre concertat amb 360 alumnes que escolaritza des d’Educació Infantil fins a ESO. La seva comunitat és diversa en origen, cultura i necessitats: un percentatge significatiu de l’alumnat és nouvingut, i el centre compta amb una única psicopedagoga per a totes les etapes educatives.

Aquesta situació genera una sobrecàrrega real: l’atenció individualitzada a l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sovint queda limitada per la manca de recursos humans. A través de l’observació directa, l’anàlisi documental i una anàlisi DAFO compartida amb la psicopedagoga del centre, hem identificat quatre necessitats principals:

• Manca de reforç individualitzat
• Baixa participació de families estrangeres
• Falta d’orientació a final d’etapa
• Atenció insuficient a alumnat NESE A i B

Clicant a aquest enllaç podreu trobar un esquema a la plataforma Canva de la planificació de la intervenció de les meves pràctiques a l’Institut Vallbona d’Anoia i una temporalització de l’avaluació.

https://canva.link/1d799yz1ieshipj

Durant el període inicial de pràctiques, i a partir de l’observació participant, el qüestionari realitzat a l’orientadora i les converses informals amb el professorat, s’ha identificat com a necessitat prioritària del centre l’atenció a l’alumnat nouvingut o d’incorporació tardana al sistema educatiu català.

En concret, s’ha detectat que aquest alumnat presenta, en general, un nivell de comprensió del català relativament adequada, però mostra dificultats significatives en l’expressió oral i en l’ús de la llengua en contextos reals. Aquest fet es veu condicionat per la manca d’oportunitats d’ús del català, ja que sovint es comuniquen en castellà amb els companys i, en alguns casos, també amb el professorat. A més, davant dificultats de comprensió, recorren a estratègies com l’ús de traductors, fet que limita el desenvolupament de la competència comunicativa en català.

Paral·lelament, el professorat manifesta dificultats a l’hora d’atendre aquest alumnat dins de l’aula ordinària, especialment en assignatures no lingüístiques com biologia, química, tecnologia, ja que sovint no disposen de recursos ni estratègies per adaptar els continguts al seu nivell lingüístic.

Davant d’aquesta situació, es planteja una proposta d’intervenció psicopedagògica que combina dues línies d’actuació. D’una banda, es preveu una intervenció directa amb l’alumnat nouvingut, orientada a millorar la seva competència de la llengua catalana, especialment en l’àmbit oral, mitjançant activitats comunicatives i contextualitzades. D’altra banda, es planteja un procés d’assessorament al professorat amb l’objectiu de proporcionar recursos i estratègies que facilitin l’adaptació de materials i la inclusió d’aquest alumnat a l’aula ordinària.

Aquesta proposta s’emmarca en una perspectiva inclusiva i col·laborativa, en la qual la intervenció no es limita a l’alumnat, sinó que també incideix en el context educatiu, per tal de millorar la resposta global de l’institut.

Bona tarda companyes, us presento a través d’una infografía el meu projecte d’intervenció a l’Escola InstitutTramuntana.

Aquesta infografia presenta una proposta d’intervenció psicopedagògica orientada a millorar l’accessibilitat a l’aula i afavorir la participació de tot l’alumnat. A partir de la detecció de necessitats en un context educatiu divers, es plantegen estratègies universals que permeten reduir les barreres de comprensió, especialment en l’alumnat amb dificultats de llenguatge com el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). L’objectiu és promoure pràctiques educatives més inclusives que facilitin l’aprenentatge i l’autonomia de tots els estudiants.

Bona tarda,

Durant els primers dies de pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana, he pogut observar de manera directa el funcionament de diferents grups d’ESO, així com la diversitat de necessitats presents a l’aula. Aquesta experiència m’ha permès identificar alguns dels principals reptes que afronta el centre, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la inclusió educativa.

Un dels aspectes més rellevants ha estat la dificultat que presenta una part de l’alumnat per comprendre les consignes i accedir a les tasques proposades. Aquesta situació es fa especialment evident en alumnes amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), que mostren dificultats tant en la comprensió com en l’expressió oral. No obstant això, aquestes barreres no afecten exclusivament aquest col·lectiu, sinó que també impacten en altres alumnes amb diferents perfils, com ara dificultats d’aprenentatge o problemes d’atenció.

A partir de l’observació, també s’ha detectat que molts alumnes necessiten suport constant del docent per iniciar i seguir les activitats, fet que limita el desenvolupament de la seva autonomia. Així mateix, en alguns casos es fa difícil mantenir l’atenció durant tota la sessió, cosa que pot estar relacionada tant amb les característiques de l’alumnat com amb la manera com es presenten les tasques.

En aquest sentit, considero que una de les principals dificultats no es veuen únicament en les característiques individuals de l’alumnat, sinó en la manca d’estratègies sistematitzades per fer més accessibles les situacions d’aprenentatge. Sovint, les consignes són llargues, poc estructurades o amb un llenguatge complex, fet que pot generar confusió i dificultar la participació activa de l’alumnat.

Davant d’aquesta realitat, una possible línia de millora seria la implementació de mesures universals orientades a millorar l’accessibilitat a l’aula. Algunes d’aquestes mesures podrien ser la simplificació del llenguatge, la seqüenciació de les tasques, l’ús de suport visual o l’organització clara dels materials i dels espais. Aquestes estratègies no només beneficiarien l’alumnat amb TEL, sinó que podrien facilitar l’aprenentatge de tot el grup.

A més, seria interessant disposar d’un conjunt d’orientacions o d’una bastida compartida pel professorat que ajudés a presentar les activitats de manera més clara i estructurada. Això permetria reduir la dependència de l’alumnat respecte al docent i afavorir una major autonomia en el desenvolupament de les tasques.