Objectius de la intervenció

Aquesta actuació s’ha plantejat amb l’objectiu d’observar si hi ha hagut una evolució en la competència lingüística en català de l’alumnat després de les diferents sessions de suport realitzades durant el període de pràctiques.

Concretament, s’ha volgut comparar resultats de l’avaluació inicial i final a partir dels descriptors del MECR, amb la finalitat de detectar possibles millores en aspectes relacionats amb la comprensió, l’expressió i la interacció oral i escrita.

També es buscava que el mateix alumnat pogués prendre consciència del seu propi progrés i identificar aquells aspectes en què havia evolucionat.

Descripció de l’activitat

Per dur a terme aquesta actuació s’han tornat a passar les mateixes proves utilitzades a l’inici de les pràctiques, amb l’objectiu de poder comparar els resultats de manera coherent i observar possibles canvis en el nivell de competència lingüística.

Les proves s’han realitzat de manera individual i s’han avaluat novament mitjançant la graella basada en el MECR utilitzada en l’avaluació inicial.

Posteriorment, s’ha dut a terme una anàlisi comparativa entre els resultats inicials i finals per identificar l’evolució, dificultats persistents i aspectes que encara requereixen suport.

La preparació, implementació i anàlisis de les proves han estat realitzades per mi mateixa com a alumna en pràctiques.

Fonamentació teòrica i reflexió

Aquesta actuació s’emmarca dins d’una perspectiva d’avaluació contínua i formativa, entenent l’avaluació no només com una eina de qualificació, sinó també com un instrument per observar processos d’aprenentatge i d’orientació a futures intervencions educatives.

L’ús del MERC permet disposar d’uns descriptors comuns i estandarditzats per analitzar l’evolució de la competència lingüística de l’alumnat, facilitant una observació més sistemàtica i ajustada.

A més, la comparació entre l’avaluació inicial i final també connecta amb la importància de fer visibles els progressos de l’alumnat, especialment en contextos d’aprenentatge en segones llengües, on sovint les millores són graduals i difícils de percebre a curt termini.

Des d’una perspectiva reflexiva, aquesta experiència posa de manifest la importància de disposar d’espais específics de seguiment i observació del progrés lingüístic de l’alumnat nouvingut, així com la necessitat d’oferir intervencions continuades i sostingudes en el temps.

Avaluació de la intervenció

La resposta de l’alumnat durant aquesta actuació va ser positiva. Tot i que alguns alumnes van mostrar sorpresa en repetir exactament les mateixes proves realitzades a l’inici de les pràctiques, es van mostrar tranquils i confiats durant les activitats.

Com a indicador rellevant, es va observar més seguretat a l’hora de participar oralment i una millor comprensió de les instruccions respecte a l’avaluació inicial. També es van detectar petites millores en el vocabulari, la comprensió lectora i la fluïdesa oral d’alguns alumnes.

A més, un aspecte especialment significatiu va ser que els mateixos alumnes van percebre certa millora amb la primera vegada que van realitzar les proves, només tres mesos enrere. Aquest fet, probablement, va generar una sensació de satisfacció i confiança en alguns.

Tanmateix, també es va evidenciar que el període d’intervenció havia estat relativament curt per observar canvis significatius. Això confirma que el desenvolupament de la competència d’una segona llengua requereix processos sostinguts i continuats en el temps.

Pel que fa a les dificultats trobades, el principal condicionant va ser el temps disponible per avaluar de manera individual i poder aprofundir en cada activitat, ja que amb les vagues docents d’aquests mesos hi ha hagut dies que no s’ha pogut realitzar i la programació de la intervenció s’ha vist afectada en aquest sentit.

Observacions personals i propostes de millora

Aquesta actuació final parla de la importància d’avaluar inicial i finalment per poder visualitzar l’evolució de l’alumnat i continuar orientant les intervencions educatives.

Tot i que les millores observades no han estat molt grans gramaticalment, sí que s’ha pogut percebre un augment de la confiança, de la predisposició a participar i de la seguretat a l’hora d’utilitzar la llengua catalana.

També considero especialment rellevant el fet que els alumnes hagin pogut reconèixer el seu propi progrés, ja que això pot influir positivament en la seva motivació i autoestima en aspectes de lingüística.

Aquesta experiència remarca que les limitacions del temps de pràctiques han reduït la possibilitat de generar canvis profunds en la competència lingüística de l’alumnat. Per aquest motiu, considero que aquest tipus de suport hauria de tenir continuïtat al llarg del curs vinent i formar part d’una resposta educativa més estable i coordinada dins del centre.

Com a proposta de millora, seria interessant complementar aquest tipus d’avaluacions amb activitats més espontànies i contextualitzades que permetessin observar l’ús real de la llengua en situacions comunicatives quotidianes.

Adjutno la comparació del nivell MECR de l’alumnat. Marcat el nivell d’inici de pràctiques en llapis o bolígraf blau i en bolígraf verd el nivell de final de pràctiques.