A continuació us deixo l’enllaç a la meva infografia: https://canva.link/zhe1r18rhaex5mw

Intervenció psicopedagògica amb alumnat TEA i TDAH

L’escola Ave Maria de Manresa és un centre concertat amb 360 alumnes que escolaritza des d’Educació Infantil fins a ESO. La seva comunitat és diversa en origen, cultura i necessitats: un percentatge significatiu de l’alumnat és nouvingut, i el centre compta amb una única psicopedagoga per a totes les etapes educatives.

Aquesta situació genera una sobrecàrrega real: l’atenció individualitzada a l’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) sovint queda limitada per la manca de recursos humans. A través de l’observació directa, l’anàlisi documental i una anàlisi DAFO compartida amb la psicopedagoga del centre, hem identificat quatre necessitats principals:

• Manca de reforç individualitzat
• Baixa participació de families estrangeres
• Falta d’orientació a final d’etapa
• Atenció insuficient a alumnat NESE A i B

Clicant a aquest enllaç podreu trobar un esquema a la plataforma Canva de la planificació de la intervenció de les meves pràctiques a l’Institut Vallbona d’Anoia i una temporalització de l’avaluació.

https://canva.link/1d799yz1ieshipj

Durant el període inicial de pràctiques, i a partir de l’observació participant, el qüestionari realitzat a l’orientadora i les converses informals amb el professorat, s’ha identificat com a necessitat prioritària del centre l’atenció a l’alumnat nouvingut o d’incorporació tardana al sistema educatiu català.

En concret, s’ha detectat que aquest alumnat presenta, en general, un nivell de comprensió del català relativament adequada, però mostra dificultats significatives en l’expressió oral i en l’ús de la llengua en contextos reals. Aquest fet es veu condicionat per la manca d’oportunitats d’ús del català, ja que sovint es comuniquen en castellà amb els companys i, en alguns casos, també amb el professorat. A més, davant dificultats de comprensió, recorren a estratègies com l’ús de traductors, fet que limita el desenvolupament de la competència comunicativa en català.

Paral·lelament, el professorat manifesta dificultats a l’hora d’atendre aquest alumnat dins de l’aula ordinària, especialment en assignatures no lingüístiques com biologia, química, tecnologia, ja que sovint no disposen de recursos ni estratègies per adaptar els continguts al seu nivell lingüístic.

Davant d’aquesta situació, es planteja una proposta d’intervenció psicopedagògica que combina dues línies d’actuació. D’una banda, es preveu una intervenció directa amb l’alumnat nouvingut, orientada a millorar la seva competència de la llengua catalana, especialment en l’àmbit oral, mitjançant activitats comunicatives i contextualitzades. D’altra banda, es planteja un procés d’assessorament al professorat amb l’objectiu de proporcionar recursos i estratègies que facilitin l’adaptació de materials i la inclusió d’aquest alumnat a l’aula ordinària.

Aquesta proposta s’emmarca en una perspectiva inclusiva i col·laborativa, en la qual la intervenció no es limita a l’alumnat, sinó que també incideix en el context educatiu, per tal de millorar la resposta global de l’institut.

Bona tarda companyes, us presento a través d’una infografía el meu projecte d’intervenció a l’Escola InstitutTramuntana.

Aquesta infografia presenta una proposta d’intervenció psicopedagògica orientada a millorar l’accessibilitat a l’aula i afavorir la participació de tot l’alumnat. A partir de la detecció de necessitats en un context educatiu divers, es plantegen estratègies universals que permeten reduir les barreres de comprensió, especialment en l’alumnat amb dificultats de llenguatge com el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). L’objectiu és promoure pràctiques educatives més inclusives que facilitin l’aprenentatge i l’autonomia de tots els estudiants.

Bona tarda,

Durant els primers dies de pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana, he pogut observar de manera directa el funcionament de diferents grups d’ESO, així com la diversitat de necessitats presents a l’aula. Aquesta experiència m’ha permès identificar alguns dels principals reptes que afronta el centre, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la inclusió educativa.

Un dels aspectes més rellevants ha estat la dificultat que presenta una part de l’alumnat per comprendre les consignes i accedir a les tasques proposades. Aquesta situació es fa especialment evident en alumnes amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), que mostren dificultats tant en la comprensió com en l’expressió oral. No obstant això, aquestes barreres no afecten exclusivament aquest col·lectiu, sinó que també impacten en altres alumnes amb diferents perfils, com ara dificultats d’aprenentatge o problemes d’atenció.

A partir de l’observació, també s’ha detectat que molts alumnes necessiten suport constant del docent per iniciar i seguir les activitats, fet que limita el desenvolupament de la seva autonomia. Així mateix, en alguns casos es fa difícil mantenir l’atenció durant tota la sessió, cosa que pot estar relacionada tant amb les característiques de l’alumnat com amb la manera com es presenten les tasques.

En aquest sentit, considero que una de les principals dificultats no es veuen únicament en les característiques individuals de l’alumnat, sinó en la manca d’estratègies sistematitzades per fer més accessibles les situacions d’aprenentatge. Sovint, les consignes són llargues, poc estructurades o amb un llenguatge complex, fet que pot generar confusió i dificultar la participació activa de l’alumnat.

Davant d’aquesta realitat, una possible línia de millora seria la implementació de mesures universals orientades a millorar l’accessibilitat a l’aula. Algunes d’aquestes mesures podrien ser la simplificació del llenguatge, la seqüenciació de les tasques, l’ús de suport visual o l’organització clara dels materials i dels espais. Aquestes estratègies no només beneficiarien l’alumnat amb TEL, sinó que podrien facilitar l’aprenentatge de tot el grup.

A més, seria interessant disposar d’un conjunt d’orientacions o d’una bastida compartida pel professorat que ajudés a presentar les activitats de manera més clara i estructurada. Això permetria reduir la dependència de l’alumnat respecte al docent i afavorir una major autonomia en el desenvolupament de les tasques.