Bona tarda,

Durant els primers dies de pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana, he pogut observar de manera directa el funcionament de diferents grups d’ESO, així com la diversitat de necessitats presents a l’aula. Aquesta experiència m’ha permès identificar alguns dels principals reptes que afronta el centre, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la inclusió educativa.

Un dels aspectes més rellevants ha estat la dificultat que presenta una part de l’alumnat per comprendre les consignes i accedir a les tasques proposades. Aquesta situació es fa especialment evident en alumnes amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), que mostren dificultats tant en la comprensió com en l’expressió oral. No obstant això, aquestes barreres no afecten exclusivament aquest col·lectiu, sinó que també impacten en altres alumnes amb diferents perfils, com ara dificultats d’aprenentatge o problemes d’atenció.

A partir de l’observació, també s’ha detectat que molts alumnes necessiten suport constant del docent per iniciar i seguir les activitats, fet que limita el desenvolupament de la seva autonomia. Així mateix, en alguns casos es fa difícil mantenir l’atenció durant tota la sessió, cosa que pot estar relacionada tant amb les característiques de l’alumnat com amb la manera com es presenten les tasques.

En aquest sentit, considero que una de les principals dificultats no es veuen únicament en les característiques individuals de l’alumnat, sinó en la manca d’estratègies sistematitzades per fer més accessibles les situacions d’aprenentatge. Sovint, les consignes són llargues, poc estructurades o amb un llenguatge complex, fet que pot generar confusió i dificultar la participació activa de l’alumnat.

Davant d’aquesta realitat, una possible línia de millora seria la implementació de mesures universals orientades a millorar l’accessibilitat a l’aula. Algunes d’aquestes mesures podrien ser la simplificació del llenguatge, la seqüenciació de les tasques, l’ús de suport visual o l’organització clara dels materials i dels espais. Aquestes estratègies no només beneficiarien l’alumnat amb TEL, sinó que podrien facilitar l’aprenentatge de tot el grup.

A més, seria interessant disposar d’un conjunt d’orientacions o d’una bastida compartida pel professorat que ajudés a presentar les activitats de manera més clara i estructurada. Això permetria reduir la dependència de l’alumnat respecte al docent i afavorir una major autonomia en el desenvolupament de les tasques.