Data: 2/06

Aquesta última entrada recull la meva reflexió global sobre les pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana. Més enllà de les actuacions i de les implementacions que he realitzat, aquest període m’ha permès comprendre quina és la feina de la psicopedagoga dins d’un centre educatiu i la complexitat que implica donar resposta a la diversitat de necessitats presents a les aules.

El projecte d’intervenció que he dut a terme, com ja he explicat en entrades anteriors, s’ha centrat en la implementació de mesures universals per afavorir l’accessibilitat de les activitats escolars, especialment per a l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). Tot i això, el procés ha anat més enllà de l’elaboració de materials o de l’adaptació d’activitats, ja que m’ha permès participar en processos d’observació , detecció de necessitats, assessorament al professorar i coordinació amb professionals del centre.

Una de les principals conclusions que extrec del pràcticum és que la intervenció psicopedagògica és molt més que actuar devant les dificultats de l’alumnat, implica analitzar i transformar els contextos d’aprenentatge per reduir les barreres que poden dificultar la participació de l’alumnat. Aquesta mirada coincideix amb els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge, treballats al llarg del màster, i que durant les pràctiques han adquirit un significat molt més real i aplicat.

També he pogut observar la importància del treball col·laboratiu. La coordinació amb la psicopedagoga del centre, el professorat i els professionals externs ha estat essencial per poder construir la meva proposta ajustada a la realitat del context. He pogut comprovar que la psicopedagoga sovint actua com a element de connexió entre diferents professionals i afavorint la pres de decisions conjunta.

He de destacar que inicialment em va resultar difícil identificar una necessitat clara d’intervenció, ja que el centre ja desenvolupa moltes pràctiques inclusives. Aquesta dificultat em va obligar a aprofundir en l’observació i a adoptar una actitud més crítica i reflexiva. Vaig poder veure que la problemàtica principal és la manca de recursos personals i de temps per poder atendre tota la diversitat de les aules. Tot i això,he pogut comprovar el compromís del professorat amb l’atenció a la divsersitat i les ganes per seguir millorant.

Com a conclusió final, considero que durant aquest pràcticum he pogut aplicar coneixements adquirits en diferents assignatures del màster, especialment aquelles relacionades amb l’educació inclusiva, l’atenció a la diversitat, l’assessorament pedagògic i l’avaluació educativa. Aquesta connexió entre teoria i pràctica ha estat una de les coses més enriquidores de l’experiència.

Data: 29 de maig

Descripció de l’activitat

Durant l’última setmana de maig s’ha dut a terme la implementació de l’activitat adaptada de geometria elaborada en la fase anterior. L’objectiu era valorar si les mesures universals incorporades a la fitxa facilitaven la comprensió de les tasques i afavorien la participació i l’autonomia de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

La sessió es va iniciar amb una explicació teòrica sobre els continguts que es treballarien desprès a la fitxa, concretament el càlcul d’àrees i perímetres de diferents figures geomètriques. Un cop finalitzada aquesta introducció, es va dividir el grup classe en dos grups de treball. Jo vaig anar amb el grup on es trobava l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) i Discapacitat Intel·lectual Lleu (DIL), amb la psicopedagoga.

L’alumnat va realitzar la versió adaptada de l’activitat, que incorporava una estructura més clara de les consignes, passos seqüenciats, paraules clau destacades, suport visual i un full amb les respostes per que poguessin fer l’autoccorrecció.

Objectius

• Valorar la funcionalitat de les mesures universals incorporades a la fitxa.
• Observar el grau d’autonomia de l’alumnat durant la realització de l’activitat.
• Analitzar l’impacte dels suports visuals i de l’estructuració de les tasques.
• Recollir evidències que permetin valorar la possibilitat de poder introduïr aquestes mesures a altres àrees i tasques.

Reflexió personal fonamentada teòricament

La implementació de l’activitat ha estat una oportunitat per contrastar les hipòtesis inicials amb la realitat de l’aula. Des de la revisió teòrica sobre el TEL es van poder identificar les principals dificultats d’aquest alumnat: la comprensió de les consignes i la interpretació de la informació rellevant dins de les activitats acadèmiques. Per aquest motiu, les adaptacions es van centrar generalment en la simplificació del llenguatge, la reducció de la càrrega cognitiva i la incorporació de suports visuals.

Durant la sessió es va poder observar que l’alumnat mostrava una major autonomia a l’hora d’iniciar les activitats. En comparació amb altres situacions observades anteriorment, es van produir menys demandes d’ajuda per antendre que s’havia de fer i quin era el procediment a seguir. La seqüenciació dels passos i l’estructura fixa de la fitxa sembla que van proporcionar una guia més clara que facilitava l’organització de la tasca.

També va resultar especialment interessant observar com l’alumnat prestava major l’atenció cap als títols i paraules clau destacades. Aquest fet reforça la importància de destacar la informació de forma visual i confirma que petites modificacions en el format de les activitats poden tenir un impacte sifnificatiu en la comprensió.

Un altre aspecte destacable va ser la disminució de la frustració inicial davant la tasca. El fet de dispossar una estructura clara i de facilitar les fòrmules sobre l’àrea i el perímetre de cada figura, va contribuir a generar una major sensació de seguretat i control sobre l’activitat.

Evidències

• Observació directa de la realització de l’activitat.
• Fitxa adaptada implementada amb l’alumnat.
• Registre d’observacions conjunt amb la psicopedagoga.

Avaluació de la intervenció

Els resultats observats durant la implementació apunten que les mesures universals incorporades han tingut un impacte positiu en el desenvolupament de la tasca.

Entre els indicadors observats podem destacar els següents:

• Major autonomia en l’inici i seguiment de l’activitat.
• Menor necessitat de suport constant per comprendre les consignes.
• Major atenció als títols, paraules clau i elements destacats visualment.
• Millor orientació dins de la tasca gràcies a la seqüenciació dels passos.
• Increment de la participació activa de l’alumnat.

Tot i que es tracta d’una única implementació i no es poden extreure conclusions definitives, els resultats obtinguts suggereixen que aquest model d’adaptació pot ser útil per millorar l’accessibilitat de les activitats i podria aplicar-se en altres matèries del currículum.

Observacions personals

Aquesta experiència ha estat especialment significativa perquè m’ha permès veure com una intervenció basada en l’anàlisi de necessitats i en l’evidència teòrica pot traduir-se en millores observables dins l’aula. Sovint es tendeix a associar la inclusió amb grans adaptacions o recursos, però aquesta implelentació m’ha fet poder observar que petites modificacions en la presentació de les activitats poden generar canvis importants en la participació i autonomia de l’alumnat.

També he pogut confirmar la importància de treballar des d’una perspectiva universal, ja que moltes de les mesures dissenyades inicialment pensant en l’alumnat amb TEL resulten beneficiones també per a la resta de l’alumnat. Aquesta idea connecta amb els principis de l’educació inclusiva i del DUA, que plantegen la necessitat de dissenyar entorns accessibles des de l’inici per donar resposta a la diversitat present a les aules.

Data: 21 de maig

Descripció de l’activitat

Després de l’elaboració de la fitxa de geometria adaptada amb les mesures universals pertinents, vaig compartir la proposta amb diferents professionals implicats en l’atenció a la diversitat del centre, a més del professorat de l’aula, com la psicopedagoga i l’assessor del CEEPSIR. L’objectiu d’aquesta revisió conjunta ha estat valorar la funcionalitat de les adaptacions realitzades i detectar possibles aspectes a millorar abans de la implementació definitiva amb l’alumnat a l’aula.

A partir del feedback rebut, s’han incorporat alguns ajustos orientats a reforçar la comprensió de la tasca i a facilitar encara més l’autonomia de l’alumnat.

Objectius

• Recollir feedback dels professionals del centre sobre la proposta d’adaptació.
• Valorar la funcionalitat de les mesures universals incorporades.
• Ajustar la fitxa abans de la seva implementació.
• Planificar la posada en pràctica de la intervenció.

Reflexió personal fonamentada teòricament

La revisió de la proposta amb diferents professionals ha estat especialment enriquidora, ja que m’ha permès contrastar la mirada teòrica amb l’experiència pràctica del context educatiu real de l’aula i l’alumnat. Tant la psicopedagoga com el professorat i l’assessora del CEEPSIR han coincidit en valorar positivament la simplificació de les consignes, la seqüenciació dels passos i el fet d’afegir molts reforços visuals a la fitxa.

Un dels aspectes destacats durant la revisió ha estat la importància de resaltar visualment les paraules clau de l’activitat, com ara “àrea” i “perímetre”, per facilitar la identificació del contingut principal. Aquesta estratègia respon directament a les necessitats educatives de l’alumnat amb TEL, que sovint presenta dificultats per discriminar la informació rellevant dins d’un enunciat.

També s’ha plantejat la incorporació posterior d’un solucionari perquè les alumnes puguin autocorregir la tasca i prendre consciència dels errors comesos. Aquesta proposta es considera especialment interessant des d’una perspectiva d’autoregulació de l’aprenentatge, ja que afavoreix la reflexió sobre el propi procés i promou una participació més activa de l’alumnat.

D’altra banda, a través del feedback també s’ha comentat que probablement l’alumnat al qual està destinat la fitxa no arribi a completar els nivells més avançats. Tot i això, s’ha valorat possitivament el fet de mantenir-los, ja que permeten conservar l’estructura de l’activitat i evitar situacions de diferenciació excessivament visibles dins del grup classe i donant l’oportunitat de, si volguessin, intentar pujar una mica de nivell.

La implementació definitiva està prevista per a l’última setmana de maig. Aquesta fase serà clau per poder observar si les adaptacions realitzades faciliten realment la comprensió de les activitats i milloren l’autonomia de l’alumnat. A més, també permetrà valorar si aquest model d’adaptació es pot extrapolar a altres matèries i situacions d’aprenentatge del centre.

Evidències

• Fitxa revisada amb les modificacions incorporades.
• Versió final de la proposta d’activitat adaptada.

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase, l’avaluació s’ha centrat en la validació professional de la proposta i en la seva viabilitat pràctica. El feedback rebut m’ha permès reforçar aspectes importants relacionats amb l’accessibilitat lingüística i la regulació de l’aprenentatge.

La propera fase d’implementació permetrà recollir dades més concretes sobre el grau de comprensió de les consignres, l’autonomia de l’alumnat, la funcionalitat dels suports visuals i la possibilitat d’aplicar aquestes mesures a altres àrees curriculars.

Observacions personals

Aquest procés de revisió m’ha enriquit molt al poder compartir la meva proposta amb diferents professionals del centre, ja que m’ha permès identificar aspectes que no havia tingut prou en compte al fonamentar-me teòricament. Les mesures universals no impliquen necessàriament grans modificacions curriculars, sinó petites adaptacions que tinguin l’impacte necessari i prou significatiu en l’accés a l’aprenentatge.

Tasca 1. Activitats per nivells

Data: 18 de maig

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase de la intervenció he dut a terme l’adaptació d’una fitxa d’activitats de geometria dirigida a l’alumnat de 1r d’ESO, amb l’objectiu d’incorporar mesures concretes que facilitin la comprensió i l’autonomia de l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

La proposta parteix d’una activitat que les mestres de matemàtiques implementaran a l’aula sobre àrees i perímetres, que és el que estan treballant actualment, la qual ha estat reformulada tenint en compte les diferents estratègies d’accessibilitat lingüística i visual. Entre les modificacions realittzades destaquen la simplificació de les consignes, la seqüenciació dels passos, la incorporació d’un requadre amb una presentació de les tasques i sobre de quina manera han de fer-les, l’ús de suport visual a través de colors i exemples.

L’objectiu principal d’aquesta actuació és poder observar si aquestes mesures afavoreixen la comprensió de les activitats i milloren l’autonomia de l’alumnat amb TEL, tot beneficiant també a la resta del grup classe. Possiblement també es donarà aquesta fitxa adaptada a uns quants alumnes més de la classe amb diverses necessitats educatives, hi ha una alumna amb DIL i un alumne amb una possible dislèxia.

Objectius

• Adaptar una activitat curricular incorporant mesures universals d’accessibilitat
• Aplicar estratègies específiques per facilitar la comprensió de l’alumnat amb TEL.
• Valorar la funcionalitat i viabilitat de les mesures proposades.
• Obtenir feedback del professorat abans de la implementació definitiva.

Reflexió personal fonamentada teòricament

Per poder elaborar aquesta adaptació, ha estat necessari realitzar prèviament una anàlisi de les necessitats educatives associades al TEL. A partir de la revisió bibliogràfica i de les orientacions proporcionades pels serveis externs, la psicopedagoga del centre, les tutores i les mestres especialistes, he pogut identificar que moltes de les dificultats d’aquest alumnat es relacionen amb la comprensió del llenguatge oral i escrit, la interpretació de consignes complexes i l’organització de la informació.

Aquest procés m’ha ajudat a entendre que les dificultats sovint no es troben únicament en els continguts acadèmics, sinó en la manera com es presenten les activitats. Per això, la intervenció la he volgut centrar en reduïr les barreres lingüístiques i visuals presents en la tasca i no en modificar els objectius curriculars.

La proposta s’ha desenvolupat seguint els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), prioritzant la claredat, l’estructuració i l’ús de suports visuals. Això m’ha permès comprovar que moltes de les mesures que beneficien l’alumnat amb TEL també resulten positives per a la resta d’alumnes, especialment pel que fa a l’organització de la informació i a la reducció dels dubtes.

Abans de la seva implementació a l’aula, la fitxa adaptada s’ha compartit amb les docents responsables, la psicopedagoga i un assessor del CEEPSIR, que visita el centre un cop en setmana, per tal de recollir feedback i fer els ajustos que vegin necessaris. Aquest procés està sent molt enriquidor, ja que permet contrastar la proposta amb la realitat de l’alumnat i assegurar que les mesures siguin viables i realistes.

Evidències

• Fitxa d’activitat adaptada.
• Feedback del professorat, psicopedagoga i assessor del CEEPSIR.

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase inicial, l’avaluació se centra principalment en la valoració qualitativa de la proposta i en la recollida de feedback per part dels especialistes i docents. Es preveu que la implementació permeti observar si les mesures incorporades faciliten la comprensió de les consignes, l’organització de la tasca i l’autonomia de l’alumnat.

També és interessant valorar si aquestes adaptacions poden extrapolar-se a altres activitats i àrees curriculars del centre.

Observacions personals

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar sobre la importància de dissenyar materials accessibles des de l’inici i la importancia de fer modificacions en la manera de presentar les activitats. Això pot generar un gran impacte en la comprensió i autonomia de l’alumnat.

Alhora, he pogut prendre consciència de la necessitat de coordinar-se amb el professorat i de construir propostes realistes que es puguin integrar dins de la dinàmica habitual de l’aula.

Data: 5 de maig

Descripció de l’activitat

Durant aquesta fase del pràcticum he elaborat una guia dirigida al professorat amb l’objectiu de recollir i sistematitzar diferents mesures universals orientades a millorar l’accessibilitat de les situacions d’aprenentatge a l’aula. Aquest document inclou tant les pràctiques inclusives que ja es duen a terme al centre com noves propostes de millora relacionades amb la presentació de tasques, l’ús de suport visual, l’ús de suport visual, l’organització de les activitats i la simplificació de consignes.

Paral·lelament, també he dissenyat una infografia visual i sintètica amb les principals mesures universals, pensada com un recurs més pràctic i accessible per al professorat. La finalitat és facilitat una consulta ràpida de les estratègies i contribuir a la seva aplicació.

Objectius

• Sistematitzar les mesures universals que afavoreixen una aula més inclusiva
• Facilitar recursos pràctics al professorat per millorar l’accessibilitat de les activitats.
• Informar sobre les necessitats específiques de l’alumnat amb TEL.

Reflexió personal fonamentada teòricament

L’elaboració de la guia i la infografia m’ha permès aprofundir en la idea que l’educació inclusiva no depèn únicament de les adaptacions individuals, sinó també de la manera com es dissenyen les situacions d’aprenentatge. Des del model del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), resulta fonamental anticipar possibles barreres i oferir múltiples formes d’accés a la informació i a la participació.

En aquest sentit, les necessitats de l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL) han estat especialment presents durant el procés d’elaboració dels materials. Aquest alumnat pot presentar dificultats en la comprensió de consignes, en el processament del llenguatge oral i en la organització de la informació, fet que pot afectar a la seva participació i autonomia dins de l’alua. Per això, mesures com la simplificació del llenguatge, l’ús de suport visual, la seqüenciació de tasques o la comprovació de la comprensió són essencials.

Aquesta activitat m’ha ajudat a entendre la importància de concretar les propostes psicopedagògiques en recursos pràctics, útils i fàcilment aplicables per al professorat. Inicialment, algunes de les idees plantejades eren massa generals, però gràcies al feedback rebut per part de la psicopedagoga del centre m’ha ajudat a reformular-les i a fer-les més realistes i sostenibles.

També he pogut observar que el centre ja desenvolupa diverses pràctiques inclusives, fet que ha suposat un repte a l’hora de detectar necessitats noves. Tot i això, s’ha identificat la necessitat de sistematitzar i unificar totes aquestes mesures perquè puguin ser compartides entre el professorat i mantingudes en el temps, especialment en situacions d’incorporació de nous docents al centre.

Evidències

• Guia de mesures universals per al professorat.
• Infografia amb les principals estratègies inclusives

Avaluació de la intervenció

La valoració inicial dels materials elaborats ha estat positiva, especialment pel que fa a la seva utilitat pràctica i a la claredat visual de la informació. Penso que la guia i la infografia poden facilitar la transferència de les mesures inclusives al conjunt del professorat i contribuir a una major coherència metodològica dins del centre.

Observacions personals

Aquesta activitat m’ha fet pensar sobre la importància de trobar un equilibri entre la teoria i la pràctica dins de la intervenció psicopedagògica. Sovint les propostes inclusives poden quedar molt teòriques si no es transformen en eines concretes i funcionals per al professorat.

També he pogut observar que la inclusió educativa requereix de temps, recursos i una bona coordinació, i que moltes vegades les dificultats del centre no es troben tant en la manca de metodologies adequades, sinó en la manca de recursos personals per poder dur a terme aquestes pràctiques.

Data: 29 d’abril

Descripció de l’activitat

He realitzat una reunió amb la meva tutora de pràctiques i psicopedagoga del centre amb l’objectiu de compartir les idees inicials de la proposta d’intervenció i valorar-ne la viabilitat. Durant la trobada, s’han exposat les diferents mesures universals plantejades i s’ha iniciat la concreció de les futures actuacions.

Objectius

• Contrastar la proposta d’intervenció amb la realitat del centre.
• Recollir feedback professional per millorar la proposta.
• Definir línies d’actuació concretes i viables.

Reflexió personal fonamentada teòricament

La reunió ha estat clau per passar d’un plantejament teòric a una proposta més aplicada i ajustada al context. El feedback rebut m’ha permès identificar la necessitat de sistematitzar les mesures proposades, fent-les més concretes i fàcils d’aplicar per part del professorat.

En aquest sentit, s’ha plantejat la creació d’un document que reculli de manera clara i estructurada les mesures universals que es poden implementar a l’aula, així com la línia metodològica del centre. Aquest document tindria una doble funció: facilitar la pràctica docent i garantir la coherència pedagògica, especialment en el cas de nou professorat.

A més, s’ha valorat la importància de presentar aquesta informació de manera visual i sintètica, motiu pel qual es proposa l’elaboració d’una infografia que permeti una comprensió ràpida i accessible de les estratègies.

Paral·lelament, també s’ha plantejat la necessitat de concretar aquestes mesures en situacions reals, mitjançant la creació de materials específics per a l’alumnat amb TEL. En aquest sentit, es preveu dissenyar una activitat o prova en l’àmbit matemàtic o lingüístic que permeti aplicar les pautes d’accessibilitat treballades, tenint en compte les orientacions dels serveis externs.

Evidències

• Feedback rebut de la reunió
• Esborrany del document de mesures universals
• Idees inicials de la infografia
• Materials en procés de disseny

Avaluació de la intervenció

El feedback rebut m’ha resultat molt positiu i ha contribuït a facilitar-me els objectius i la direcció de la intervenció. La supervisió professional de la tutora m’està ajudant especialment a poder ajustar la proposta a la realitat del centre i garantir la seva aplicabilitat.

Observacions personals

Aquesta reunió m’ha suposat un punt d’inflexió en el procés, ja que he pogut concretar idees que inicialment eren massa generals. He pogut veure la importància del treball col·laboratiu i de la supervisió en la pràctica psicopedagògica. També he reforçat la necessitat de dissenyar intervencions realistes, útils i sostenibles en el temps.

Data: 22 d’abril 

Descripció de l’activitat

En aquesta primera fase del pràcticum, he iniciat el plantejament d’una proposta d’intervenció centrada en la universalització de mesures inclusives a l’aula. L’objectiu principal és millorar la manera com es presenten les activitats i les consignes, fent-les més accessibles per a tot l’alumnat, especialment per a aquells amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), com és el cas de l’alumnat amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL).

A partir de l’observació a l’aula i de les primeres converses amb el professorat i la psicopedagoga del centre, he pogut detectar la importància de treballar des d’un enfocament universal, que no se centri en adaptacions individuals, sinó en la millora global de les pràctiques docents.

Objectius

• Analitzar les pràctiques d’aula en relació amb l’accessibilitat de les tasques.
• Identificar necessitats específiques vinculades a l’alumnat amb dificultats de llenguatge.
• Plantejar una proposta d’intervenció basada en mesures universals.

Reflexió personal fonamentada teòricament

El plantejament de la intervenció s’ha fonamentat en els principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), que defensa la necessitat de dissenyar entorns educatius accessibles des de l’inici, evitant la necessitat d’adaptacions posteriors. En aquest sentit, s’ha posat el focus en la reducció de barreres lingüístiques i cognitives presents en les situacions d’aprenentatge.

Pel que fa a l’alumnat amb TEL, aquest presenta dificultats en la comprensió i expressió del llenguatge, fet que pot afectar directament la seva capacitat per comprendre consignes, seguir activitats i participar activament a l’aula. Per aquest motiu, resulta essencial simplificar el llenguatge, estructurar les tasques i incorporar suport visual de manera sistemàtica.

Tot i això, un dels aspectes més rellevants d’aquesta fase ha estat observar que el centre ja disposa d’una base sòlida de pràctiques inclusives i mesures universals. Aquesta realitat, tot i ser molt positiva, m’ha suposat també una dificultat a l’hora de detectar necessitats clares d’intervenció, ja que moltes estratègies ja s’estan aplicant.

Malgrat això, he pogut identificar oportunitats de millora, especialment en la sistematització de les mesures i en la seva aplicació a totes les aules. Això m’ha permès començar a definir una proposta centrada en la consolidació i estructuració d’aquestes pràctiques.

A nivell crític, també s’ha evidenciat que una de les principals necessitats del centre no és tant metodològica com de recursos personals, ja que la manca de professionals dificulta poder oferir una atenció més individualitzada a determinats alumnes.

Evidències

• Registres d’observació a l’aula
• Informació recollida a les reunions amb la psicopedagoga i el professorat
• Esbossos inicials de la proposta d’intervenció

Avaluació de la intervenció

En aquesta fase inicial, l’avaluació se centra en la identificació de necessitats i en la viabilitat de la proposta. Es valora positivament el fet d’haver pogut contextualitzar la intervenció dins d’un marc inclusiu real, tot i les dificultats derivades del bon nivell previ del centre.

Observacions personals

Aquesta primera fase ha posat de manifest la complexitat de la intervenció psicopedagògica en contextos que ja presenten bones pràctiques. Aquest fet m’ha generat una certa incertesa entre la necessitat de proposar millores i el respecte a una realitat educativa que ja funciona adequadament. Aquest fet m’ha fet replantejar la intervenció des d’una perspectiva més ajustada i realista.

Bona tarda companyes, us presento a través d’una infografía el meu projecte d’intervenció a l’Escola InstitutTramuntana.

Aquesta infografia presenta una proposta d’intervenció psicopedagògica orientada a millorar l’accessibilitat a l’aula i afavorir la participació de tot l’alumnat. A partir de la detecció de necessitats en un context educatiu divers, es plantegen estratègies universals que permeten reduir les barreres de comprensió, especialment en l’alumnat amb dificultats de llenguatge com el Trastorn Específic del Llenguatge (TEL). L’objectiu és promoure pràctiques educatives més inclusives que facilitin l’aprenentatge i l’autonomia de tots els estudiants.

Bona tarda,

Durant els primers dies de pràctiques a l’Institut Escola Tramuntana, he pogut observar de manera directa el funcionament de diferents grups d’ESO, així com la diversitat de necessitats presents a l’aula. Aquesta experiència m’ha permès identificar alguns dels principals reptes que afronta el centre, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat i la inclusió educativa.

Un dels aspectes més rellevants ha estat la dificultat que presenta una part de l’alumnat per comprendre les consignes i accedir a les tasques proposades. Aquesta situació es fa especialment evident en alumnes amb Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), que mostren dificultats tant en la comprensió com en l’expressió oral. No obstant això, aquestes barreres no afecten exclusivament aquest col·lectiu, sinó que també impacten en altres alumnes amb diferents perfils, com ara dificultats d’aprenentatge o problemes d’atenció.

A partir de l’observació, també s’ha detectat que molts alumnes necessiten suport constant del docent per iniciar i seguir les activitats, fet que limita el desenvolupament de la seva autonomia. Així mateix, en alguns casos es fa difícil mantenir l’atenció durant tota la sessió, cosa que pot estar relacionada tant amb les característiques de l’alumnat com amb la manera com es presenten les tasques.

En aquest sentit, considero que una de les principals dificultats no es veuen únicament en les característiques individuals de l’alumnat, sinó en la manca d’estratègies sistematitzades per fer més accessibles les situacions d’aprenentatge. Sovint, les consignes són llargues, poc estructurades o amb un llenguatge complex, fet que pot generar confusió i dificultar la participació activa de l’alumnat.

Davant d’aquesta realitat, una possible línia de millora seria la implementació de mesures universals orientades a millorar l’accessibilitat a l’aula. Algunes d’aquestes mesures podrien ser la simplificació del llenguatge, la seqüenciació de les tasques, l’ús de suport visual o l’organització clara dels materials i dels espais. Aquestes estratègies no només beneficiarien l’alumnat amb TEL, sinó que podrien facilitar l’aprenentatge de tot el grup.

A més, seria interessant disposar d’un conjunt d’orientacions o d’una bastida compartida pel professorat que ajudés a presentar les activitats de manera més clara i estructurada. Això permetria reduir la dependència de l’alumnat respecte al docent i afavorir una major autonomia en el desenvolupament de les tasques.

Bona tarda,

Us deixo la meva presentació amb l’anàlisi del context i les necessitats detectades a partir de la recollida de dades sobre el centre educatiu on realitzo les pràctiques.

https://prezi.com/p/kdzapwgyo2u_/practicum-analisi-del-context-i-deteccio-de-necessitats/?present=1